L'encarregat

Un relat de: crohnic
Quan la Marta surt del lavabo i retorna cap a la seva àrea de treball, s’adona que l’està esperant l’encarregat de planta. Aquest, amb un gest exagerat, s’arremanga la màniga esquerra de la camisa i contempla el rellotge a la vegada que emet un sospir de desesperació. En acabat, es fixa en els encenedors que la noia ha col·locat a la safata de finalitzats. “Això és tot el que has fet aquesta tarda?”, pregunta en un to elevat que provoca que la resta de treballadors girin la mirada cap a ells.

Després d’un breu i tens silenci, la noia assenteix amb el cap. “T’has lluit avui!”, li deixa caure ell d’una manera irònica. Aquest comentari tan sols és el primer dels molts retrets que li comença a enumerar. Que visita massa vegades el lavabo, que produeix poc, que fa moltes baixes laborals...

El ritme cardíac de la noia s’accelera, els músculs se li posen en tensió i una suor freda li recorre l’espinada. El menut cos de la Marta té feina a controlar la ràbia que l’està posseint.

L’encarregat, que està gaudint com un nen petit, continua menyspreant a la noia. Es tomba cap a la Natàlia –la joveneta atractiva que treballa al costat de la Marta- i la posa com a exemple de bona treballadora. Aquell comentari, unit al somrís malèvol de la vanitosa jove, acaba d’exaltar a la Marta. El seu cervell ha perdut la serenor que el caracteritza i l’única ordre que envia a la resta del cos és: “aixafa el cap a aquest fill de puta!”

Amb els ulls desorbitats i la cara enrogida de fúria, la Marta s’incorpora i resta palplantada a pocs centímetres de l’encarregat. Aquest, visiblement sorprès i en un registre molt més amical li diu: “passa alguna cosa Marta?”. La noia tanca els punys amb ràbia, prem amb força les dents i respon: “Ho sento. Intentaré fer-ho millor”.

Dos nens -de dos i cinc anys respectivament-, un marit a l’atur i una hipoteca a més de trenta anys són algunes de les raons que eviten que aquell arrogant encarregat sigui víctima de la ira de la Marta.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

    És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    (Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • Trist i real[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 23-02-2013 | Valoració: 10

    Encetem una generació que fomenta la por a l'empresariat. Ara tindre un treball és com un favor que et fan. I si et queixes de rebre una misèria de salari fent més hores que un rellotge, no passa res. Hi ha mil persones esperant ocupar el teu lloc per condicions fins i tot més ínfimes...

  • Així és...[Ofensiu]
    F. Arnau | 20-02-2013

    Bona nit, amic:

    En aquests temps que corren, els personatges com l'encarregat del teu relat campen amb tots els vents favorables, però pense que no deguem de permetre-ho, i sempre que tinguem l'oportunitat cal denunciar-ho, i amb la solidaritat dels nostres companys de feina, posar a aquests impresentables en "solfa": O em respectes , o trenquem palletes. El que no cal fer és posar-se del seu costat per treure beneficis, a canvi de fotre el nostre company que ha caigut en desgràcia. Pense que aqueixa actitud és de ser uns miserables, per no dir-li un altre qualificatiu...

    Treballe a una multinacional, i situacions d'aquestes les he viscudes en les meus carns, i avui en dia proliferen encara més. Però la clau és la nostra unió per denunciar aquest casos, que fins i tot estan tipificats al codi penal... Això es diu "bulling" laboral o també "mobbing", i és un delicte, el que passa és que no es pot demostrar fàcilment, i menys encara amb la por a les represalies de tots els testimonis potencials (els nostres companys).

    Salut!

    FRANCESC

  • Molt actual, malauradament[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 20-02-2013

    Retrates a la perfecció la ira continguda, reprimida de la Marta precisament perquè al darrera hi ha moltes raons de pes que fan que actui així. Un tema social molt actual que malauradament motiva aquests tipus de respostes per tal de sobreviure.
    Molt bé, Santi!
    Una abraçada gens irada, company!
    Mercè

l´Autor

crohnic

43 Relats

273 Comentaris

191895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!