La Sorbona reocupada

LA SORBONA REOCUPADA


Al maig del 68 els estudiants francesos varen ocupar la universitat de la Sorbona amb el lema de "La imaginació al poder" i varen posar en crisi el sistema tal com estava concebut fins llavors. Durant uns dies varen ésser portades de tots els mitjans de comunicació fins que De Gaulle va dir la famosa frase "S'ha acabat l'hora del pati" i va enviar els CRS (Compagnie Republicaine de Securité) que varen restituir la normalitat. Eren temps de revolta: El Che començava a esdevenir un mite i els tancs russos esclafaven les esperances de llibertat d'hongaresos i txecs. Els estudiants francesos amb el lideratge d'un alemany, Cohn Behndit, que amb els anys arribaria a ésser un conegut dirigent del partit ecologista alemany, varen llançar al món unes consignes d'estil hippy o pseudoanarquista que amb el temps es varen fer famoses : "Prohibit prohibir", "A sota de les llambordes hi ha platges".
El país gal torna a ésser el centre de les mirades del món. Després dels incidents de no fa gaires mesos en els que es varen cremar una munió de vehicles en un seguit de nits de violència orgiàstica, el primer ministre Villepin s'enfronta ara amb una altra revolta. Els estudiants han tornat a ocupar La Sorbona, i han pres el carrer. La joventut francesa no veu el futur gaire clar i es rebel·la contra els nous contractes escombraria.
Com han canviat les coses!. L'any 68 els estudiants demanaven utopies. Ara estan preocupats per l'estabilitat en la feina que encara no tenen. Llavors no existia el futur. La joventut estava instal·lada en un Carpe Diem constant i perillós. El demà no existia, només el plaer i quan més aviat millor. Segur que algun dirigent estudiantil d'aquell moviment és ara el responsable dels actuals contractes de treball. Quina paradoxa! Els que demanaven la lluna s'han de defensar dels que aspiren a tocar amb els peus a terra. Els hi ha passat el mateix que a la ingènua Mafalda, que després de veure la realitat del planeta, conclou: "Nois, hem d'anar de pressa a canviar el món, si no és el món el que el canvia a un mateix".