La seua imatge

El sentiment d’un primer amor

mai no arribat

per absurdes actituds,

queda tancat

a la dolça presó del cor.



Els anys passen i passen

sense advertir la gran força

acumulada que,

com erupció de volcà,

és llançada a la vista

d’aquella flor

sempre jove del record,

que vol estimar

i cuidar tots els dies

de la seua vida...



Sense advertir

quedar en evidència, despullat,

al seu davant...



Sense advertir

que potser ja és tard

per tot això.

Més val deixar d’anar

per aquell jardí

i tornar a la presó del cor...



I viure morint cada batec,

cada instant de l’ànima

on és a resguard

la seua imatge.