La separació

I la proletaria , botxilla a l'esquena, va enfilar carrer amunt i es va aturar al primer bar que va trobar. Li va fer una mirada juganera al cambrer i va demanar una cervesa, no era la primera que demanava.
El xicot, centrat en la feina, li va posar l'ampolla damunt la barra i ella va fer un glop i se'l va tornar a mirar. Al bar només hi havia una parella asseguda en una taula que devien tenir uns disset anys, a part de la noia i el cambrer. Criticaven l'institut.
La proletaria, molt segura d'ella mateixa, es va pensar que allò no tenia importància.
Llavors un dubte va emergir en ella, i és que el noi que li havia servit la cervesa se'n va anar cap a la cuina, i ella es va sentir sola escoltant els sorolls de les màquines, plats, aixetes,...
Va apuntar amb el seu front cap a la seva pròpia rebel.lió, i es va beure la cervesa en poc menys d'un minut, i altre cop al carrer, carrer amunt, camí cap a casa, amb aquell sol de tardor que li esclafava una mica els pensaments.
Llavors es va dir que poca importància tindria el que opinessin els seus pares de l'alè a cervesa.

La burgeseta era a segona fila de la classe C de 1er de B.U.P., agafant els apunts del professor de matemàtiques, el Xavi.
Ell es mirava la Carla, la "burgeseta", amb indiferència, i ella se li mostrava de la mateixa intel.ligent manera.

L'Anna, la "proletaria", havia triat el color rosa i el camí fàcil.
La Carla no havia triat cap color, havia triat el camí que duu a bon port, doncs era conscient que la vida no és facil, i al rebre el missatge de les seves professores i professors de que és el camí difícil el que després dóna fruït, se l'havia près seriosament. Aquell li semblava que era el camí segur, i no us enganyaré si us dic que jo penso el mateix.

Però, naturalment, l'Anna i la Carla seguien sent amigues.


- aquest relat ve del meu primer relat "No hi tornaré més", del 15-06-2.005, per als/les curiosos/es!! -