La senyora Clímax

La senyora Clímax és intensa en el seu fer i faci el clima que faci no deixa de ser com és: càlida i vertiginosa, profunda i plaent. Sempre fa la feina així, però no li demanis que s'hi estigui massa, que fuig corrents i et fa llengotes. Però sap que si la crides amb calma i ganes tornarà, un cop més delerosa de ser generosa com només sap ser-ho i et fa entendre -tot i que mai ho fas- que no pot ser infinita i tu (que ets tothom) li faries i voler el mot eternitat, de debò, que és no tocar-hi, perquè no funciona així i si així fos el temps deixa d'existir (tant costa que sigui un tast, cal ser desagraïts?).

Va néixer d'un instant que va coincidir amb un altre instant i va anar creixent, creixent, amb amor, carícies i mots dolços dels seus creadors. I algú li va posar 'senyora' per respetar-la molt en la llista de necessitats on és de les primeres (no ens enganyem).

La senyora Clímax a vegades s'ha de vestir d'alguna banda amb modelets o transparents o de colors i en té un armari ple. S'estima més anar despullada, perquè és molt natural, però sap que quan cal, cal i que també fa goig. Sigui com sigui, somriu i es deixa anar sense vergonyes, com ha de ser.

És tan tan tan coneguda!
Però ella no vol cap 'facebook'. En el fons, vol intimitat i cap xafarderia.

Moltes vegades hi ha persones que l'obliden quan no toca (o d'altres fan que l'oblidin), l'enyoren i la busquen pels carrers guarnits de pidolaires de petons i estones.

Algun cop tenen sort i ella torna a visitar-los.