La segona fundació

Entre els anys 1951 i 1953 Isaac Asimov va escriure la seva mítica trilogia El cicle de Tràntor, composada per les novel·les Fundació, Fundació i imperi i Segona Fundació. En aquesta obra s'explicava el naixement de la colonització terrestre de l'espai exterior, la seva expansió i la posterior decadència, amb la intervenció d'una mena de grup d'homes savis, encarregats de preservar, a través dels segles i de generació en generació, el saber de la humanitat i de fer tot el possible per escurçar el període de recessió. M'ha vingut al cap la famosa trilogia de l'autor de Jo, Robot en recordar que, no fa gaire temps, el president francès, Nicolas Sarkozy, en els moments més convulsos de la crisi financera va anunciar als quatre vents el propòsit, més o menys compartit pels líders mundials, de "refundar" el capitalisme. És sorprenent com l'argument de la trilogia es podria comparar (si canviem coneixements per economia) a la bombolla que hem creat, mantingut, ampliat i fet esclatar entre tots.

En aquell moment, la proposta del president gal em va semblar molt agosarada
però els dirigents mundials no varen posar cap objecció, pot ésser pensant que, com tantes altres idees, s'acabaria abandonant. Però davant la gravetat de la situació i la percepció general de que s'havia anat massa lluny i les coses no podrien repetir-se en un futur no tan turbulent, varen començar a circular missatges de com podria ésser l'etapa post crisi: Es va parlar de recuperar valors tradicionals com l'estalvi i la contenció, es va idear un món en el que les energies renovables esdevindrien l'emblema d'una nova era. El cotxe elèctric va ressorgir com l'opció de transport més recomanable. L'economia i l'ecologia, sovint tan oposades, es varen començar a perfilar com dues grans aliades. Fins i tot, es va imaginar un planeta més just, a on els aliments i la riquesa tendirien a repartir-se més equitativament.

Però la utopia ha durat poc. N'hi ha hagut prou amb unes quantes jornades de puges continuades en les borses mundials per aparcar els somnis. Algun dirigent s'ha atrevit, fins i tot, a fixar una data per a la recuperació. Ara sembla que ja no serà una recessió estructural, com la de 1929, si no conjuntural. Amb les injeccions milionàries dels governs en les seves economies respectives, d'aquí a un temps no gaire llunyà els bancs tornaran a obrir l'aixeta del crèdit, les empreses podran funcionar, els llocs de treball es recuperaran. Es tornaran a oferir hipoteques i ens tornarem a endeutar. Es recuperarà la confiança. Es consumirà més. Les Hisendes ingressaran més impostos. La roda tornarà a girar i el somni d'un món nou s'haurà definitivament esvaït (mentre no s'acabi el petroli, és clar)