La puta consciència (II)

Un relat de: instants

Potser demà,
Recordi que és estimar
Avui, deixa'm en la foscor,
Del paratge.
En la sol.litud del silenci,
On la lluna, distant, em jutja
Sense voler entendre'm.
On el temps tintineja,
Fent un mural de rostres cremats,
Que riuen, extranys a ells mateixos.

Segueixo els meus passos:
Dir-te Adéu per sempre.
I perdre'm per les muntanyes,
Evitant els paranys del cel,
I la tempesta dels records.
On la meua sang esgrimeix
La suor del teu rostre.

Ara em quedes lluny...

Més enllà …


Deixa'm marxar.


Comentaris

  • que bonic![Ofensiu]
    estrangera | 15-09-2005 | Valoració: 10

    Quin relat més dolç, per a mi almenys.
    Si respira un amor tendre i profund i cincer i dolgut. S'hi respira un voler fugir d'allò que 'sestima més que la pròpia vida gairebé.

    Com que sóc molt gran puc dir-te per experiència, que quan es paral així d'una fugida, és el cor que dissimula el grna dolor/amor que sent. I és per això que vol fugir: per no sofrir la manca d'maor que creu endevinar d'aquell que és l'estimat.

    M'ha agradat MOLT instants. M'ha fet posar la carn "de gallina" perquè llegint-lo HE SENTIT també jo l'impuls de fugir...DE MI!!

    Un petonàs com un mar d'estiu ple de veles.

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96442 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.