La primera sang

Un relat de: blaumar

Era una tarda ja anitada,
ajaguda entre les ombres.

Quan vaig sentir el bes
d'uns llavis esmolats.

Vaig testar la sang
que l'amor deixa
quan et deixa.

De seguida les paraules
s'amagaren discretament
sota les taules.

I el gest de pànic sobtat
s'endiumenjà presuròs
amb un somriure ben amable.

La tarda es refredà dolça,
sols deixant l'extrany regust
de carn crua a la gola.

Comentaris

  • Un poema[Ofensiu]

    amb molta força, que suggereix més que no explica. M'agrada.

    Gràcies pel teu comentari!

  • Carn crua a la gola[Ofensiu]
    prudenci | 22-10-2006

    Realment és cru, et deixa, t´magues sota la taula, el diumenge s´acaba i carn crua i sang...
    Bé, és el primer, després n´hi ha de millors, i soposo que ja ho saps....
    No t´el valoro, ja en llegiré més de teus. Fins ara.

  • records[Ofensiu]
    narref | 08-11-2005 | Valoració: 10

    ..que tots podem tenir...
    cal dir que en moments com aquest hom tendeix a fugir i provar de viure..
    m'encanta l'estil directe d'aquest poema i l'estil trencador.
    feliciats per la valentia iper compartir la

  • Màndalf | 18-08-2005

    me n'adono que t'he canviat el nom! Ho sento. El nou tampoc està malament, sembla tret del Senyor del Anells,... :)
    Salut

  • Magnífic poema[Ofensiu]
    Màndalf | 18-08-2005

    Balumar. Aquest l'hem de posar en un llibre.

  • anitada...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 09-08-2005 | Valoració: 10

    Blaumar,

    m'agrada la contundència i seguretat amb les que esculls les paraules.

    Aquest és, valgui la redundància, un poema molt cru.

    M'agrades molt. Una abraçadassa,

    m

  • contundent[Ofensiu]
    estrangera | 04-08-2005 | Valoració: 10

    Imatges suvíssimes trenades amb d'altres d'una duresa intensa. Aquest combinat dóna un resultat impactant blamur.felicitats!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

39007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.