La Post-Terapia

Un relat de: Joan G. Pons
- 223, 224, 225.....
- Què fas Joan ?
- Hola Follet. Estic numerant una llista de gent coneguda que ha fet teràpies.
- Amb tu ?
- No.... Gent que m’ha explicat que ha fet teràpies... amb gent experta.
- Llavors crec que has quedes curt. Hi ha més gent.
- Sí. Segur que sí. Però estic comptant a gent que per coneixença, relació, m’ha explicat que havia fet unes sessions de teràpia.
- I ?
- Doncs, em diuen que els hi ha anat bé.... agradat.... interessants, però.... després la “continuïtat”.... l’aplicació a la quotidianitat..... ??? els hi costa.
- I què els hi dius, bon amic Joan ?
- Una teràpia o varies sessions, desenvolupen amb més o menys claredat un diagnòstic, però això sols és la primera fase.
- I després ?
- La segona fase és normalment feina de la-el “clienta”, amb un cert seguiment de suport. Però moltes vegades el seguiment ja no es realitza. Questions econòmiques; Ganes de tastar èxits ràpids.....
- Feina per fer ?
- Opino que en principi una teràpia és, amb l’ajut de la-el terapeuta, fer un inventari engrescador dels propis recursos, a vegades bloquejats, possibilitats. És panoramitzar l’autoestima i descobrir els punts forts i els punts dèbils. Tinc o No tinc. I després a caminar de nou.
- I costa això ?
- Demana prendre decisions. Assumir el repte dels canvis i això és decisió personal, no del terapeuta.
- Vols dir, Joan, que han de tornar a fer teràpies ?
- Sí i No. Sí, si poden rebre una empenta. No, si son sessions d’aplaçament.... a prendre decisions.

Comentaris

  • faldudeta_8 | 07-02-2012

    Hola Joan! Et vaig contestar al meu relat, i suposo que no ho hauràs vist !!
    Moltes gràcies per la teva valoració.
    Cada cop que rebo una crítica, sigue negativa o constrictiva, m'omple.
    Vaig voler fer un hipotètic cas de una consulta. Si pegues un tomb als meus relats, t'adonaràs que més que relats , per a mi, és una via de desfogament.

    Moltes gràcies pel comentari, m'ha fet molta il·lusió.

  • El valor de l’esforç personal i la perseverança[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-01-2012

    Joan, has tocat en aquesta ocasió un tema que no per evident deixa de tenir la seva importància: la “continuïtat” o “aplicació a la quotidianitat” com tu l’anomenes és un factor imprescindible per a què qualsevol teràpia resulti efectiva.
    I no és senzill aconseguir-la.
    Però cal, la qual cosa vol dir que l’esforç personal i la perseverança tenen molt de valor.

    Ah! He trobat molt curiós el verb “panoramitzar” que sincerament obre unes perspectives molt àmplies... ;-))

    T’envio una abraçada nova, com l’Any que hem encetat i que desitjo que et sigui bo de veritat ( a tu i als teus! ) i ens permeti continuar en contacte,
    Unaquimera

  • Pre-terapia[Ofensiu]
    Pau Mora | 08-12-2011 | Valoració: 10

    Tens raó Joan de que a vegades anar a teràpia només és una excusa per no afrontar el verdader problema.(Tindria cert paralelisme amb els discursos sobre temes banals o propostes sense solta que els polítics es treuen de la màniga per distreu-re l'atenció)

  • totalment...[Ofensiu]
    annah | 25-11-2011 | Valoració: 10

    d'acord amb tu Joan!!!
    Sóc estudiant de medicina i alumna de teràpia de polaritat.... i sé molt bé del què parles...

    La teràpia no sols es tracta de diagnosticar i donar unes eines als pacients per tal de millorar-los la salut física i psíquica, sinó d'acompanyar-los i ajuar-los a organitzar el procés de canvi que han de realitzar, però son ELLS QUI L'HAN DE REALITZAR... el terapeuta no ho pot fer per ells.

    M'ha encantat llegir-te de nou.... feia temps que no ho feia...

    Una abraçada!

    Anna