La por

Una vegada vaig apendre a tenir por, em vaig fer esclava de la por, la por és gelosa i no em deixava viure sinó amb ella.
Tenia por a prendre les propies decisions, por al ridícul, por a dir que no, por a gaudir i riure, i pensava que per tal d'alliberar-me havia de tenir un control sobre cada passa que feia. Tot eren normes estrictes de com fer les coses, de pensament, paraula i acte, i en comptes d'evitar-la cada vegada m'atrapava més, fins que un dia vaig adonar-me que moltes persones al voltant, fins i tot les que se'n riuen de la por i semblen agossarades tenen una por a dins que els rossega i vaig decidir trencar, i encarar-m'hi. Dir prou!, posarme davant la por i dir :

-Sí, tinc por, però hi vaig!!!

I la por es va començar a fondre i em vaig començar a sentir una mica més lliure i més feliç.