Abans que passi res...

Un relat de: mimí

Quants cops em sentit ràbia i rancor cap a una altra persona?
És lícit fer mal quan ens han fet mal a nosaltres primer?
Llavors potser seria lícit que tornéssim a rebre un altre cop per darrera vegada.

Imaginar a vegades es converteix en una realitat per qui ho imagina.
No ens hauríem de creure tot el que imaginem, sobretot, si el que imaginem sovint està tenyit de pessimisme.
Hi ha persones que abans que passi res, imaginen que els altres els faran mal.
I llavors fan mal quan els altres no s'ho esperen.

Veiem a vegades persones que es porten malament amb nosaltres, i el primer que pensem es que millor allunyar-se que les coneixem bé.

Però quan miro dins d'aquestes persones veig la humanitat, veig el dolor i sofriment.

Quan fem mal només pensem en el nostre dolor i només quan som capaços de veure el dolor de l'altre és quan podem ser més persones, tenir empatia, solidaritat...

Abans que passi res mirem a dins de les persones que és el que realment hi ha.

Comentaris

  • si...[Ofensiu]
    Leela | 05-07-2007

    abans que passi res millor que reflexionem. Penso que és una bona idea, com dius la por i l'allunyar-se dels altres sovint és reflexe de la por i el dolor que sentim cap a nosaltres mateixos. Subscric el que comenta la brideshead sobre els errors ortogràfics i el contingut del teu escrit. La idea dóna pot donar molt més de si, però bé... potser simplement volies deixar unes pinzellades i permetre al lector que elucubres o bé obrir-li una porta a la reflexió.
    Aprofito per comentar-te que he estudiat el mateix que tu i arrel de comentaris que fem al fòrum, amb altres relataires hem obert
    http://ellaberintdelesidees.blogspot.com
    per si et fa gràcia dir la teva.

    Una abraçada,

    Leela

  • Una bona reflexió[Ofensiu]
    brideshead | 05-07-2007

    feta de pinzellades diverses sobre la bonhomia de les persones. No tot és sempre com sembla, o com ens pensem, i moltes vegades actuem primer abans d'aturar-nos a pensar si la nostra actuació respon a una realitat o a una ficció que només és al nostre cap.

    L'argument sobre el qual fas girar les teves reflexions és interessant; potser et diria que li trobo a faltar al teu relat una mica més de connexió entre els punts, em semblen una mica desordenats i, si els analitzéssim a fons, potser també els trobaria, en certs fragments, una mica redundants.

    I només afegir que hi ha alguna falta d'ortografia, que segur que aniràs corregint, a mesura d'anar escrivint, oi? Una de les errades te le puc dir: "rancor" és rancúnia en català. Les altres, confio que les trobaràs tu mateixa i així, com fem tots plegats, anem aprenent, que és del que es tracta.

    Bé, perdona tanta crítica per ser la primera vegada que et comento, però com que he llegit "s'accepta crítiques constructives", doncs per això m'hi he atrevit...

    Una abraçada i, encara que sigui amb retard, rep la meva més sincera benvinguda a RC. Ja veuràs quin món més fascinant aniràs descobrint!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mimí

mimí

16 Relats

62 Comentaris

19870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Hola!
Sòc una catalana del 73, he estudiat filosofia i tinc diversos interesos filosòfics, artístics i científics.
M'agrada el sentit de l'humor com a filosofia de vida.

m'agrada el cine i llegir i escriure.
M'interesa la psicologia, conèixer l'univers..i d'altres si us interesa recomano www.eduardpunset.es

Us convido a comentar els meus relats, s'accepta critiques constructives i sobretot afalags i admiracions diverses.
Compartir i disfrutar amb l'escrit.

Tinc un blog per si em voleu llegir més cosetes meves
http://somnisdesitjos.blogspot.com

Abstenir-se correu comercial.

Moltes gràcies