Em sento sola

A vegades sento converses al metro que comenten:

...No estan bé junts, però tenen por de quedar-se sols i per això no tallen.

O persones que normalment les veus envoltades de amics i amigues, que diries que porten una gran vida social, riuen, passen una bona estona, (millor que quedar-se a casa) i després es queixen de sentir-se soles.

Jo també molts cops m'he sentit i a vegades encara em sento sola.

Què ens passa?

Ben segur que tenim gent que ens estima i que ens aprecia, que ens podria donar una abraçada o paraules de confort.

Però ens neguem a nosaltres mateixos/es, aquesta possibilitat.

Ens pensem únics amb els nostres problemes i això encara ens allunya més de poder compartir realment les coses importants.

Perquè en realitat, només fem que parlar de coses superficials, la major part del temps, i allò que portem dins el cor ens ho quedem, ens fa vergonya, i en comptes de compartir amb les persones properes com sentim les coses, preferim buidar el que portem dins en escrits que guardem en un calaix i que potser ningú llegirà.