Va de mites

Hades el déu de les tenebres vivia en una cova subterrània, es trobava sol i avorrit i volia companyia, volia una dona amb qui tenir descendència i així omplir el seu regne, els seus fills serien els seus súbdits. Ell no tenia miraments, era maligne.

Es va posar la seva capa que li feia invisible, i a fora lluïa el sol, l'herba era verda i tot era ple de flors de mil colors, va veure una dona molt bonica que reia i corria pels prats, era Deméter i s'hi va acostar.

-Vine amb mi, tu seràs la deessa de la foscor.

-No vindré, jo sóc la fertilitat de la terra, m'agrada el sol, la calor, i sentir el vent a la cara. Aquí em necessiten perque els arbres donin fruit i sóc molt feliç.

Hades la va agafar de la mà per obligar-la a marxar amb ell, però quan la va tocar, va sentir un corrent elèctric, una sotragada i es va empipar.

-Tornaré, d'aquesta t'enrecordaràs.

Hades era molt venjatiu i com que va veure que a ella no la podia tenir perque estava protegida per una corrent elèctrica regal de Zeus, el seu protector.

I així va començar a idear un pla maquiavèl·lic.

Al cap de 20 anys, va tornar al prat, de lluny va veure a Deméter, la volia raptar i també hi havia una noia jove, vestida de blau que llegia i reflexionava sentada sota un arbre. Ella era Perséfone, filla de Deméter.

Hades s'acostava a poc a poc, amagant-se sota la capa de invisibilitat, però llavors li va caure una poma al cap i es va desmaiar, el vent s'endugué la capa i Perséfone al veure'l es va enamorar d'ell, ella era molt curiosa i mentre Hades estava desmaiat va entrar a la cova de Hades i li va ordenar la casa i va fer neteja.

Quan es va despertar Hades, no recordava que feia allà i va tornar a la cova, Perséfone havia encès una foguera i tot tenia un aspecte diferent, més polit, però a Hades no li va agradar.

-Fuig d'aquí, marxa, ves a casa teva.

-Però si aquí s'està molt bé.