Homenatge a l'àvia

Un relat de: mimí

De camí al Tanatori, la primera vegada que hi vaig en transport públic i caminant, no recordo quin aspecte té l'edifici, però de cop i volta veig un edifici llis blanquinós, és fred i silenciós com la mort quan arriba i llavors sé que és aquí, en un dia primaveral, el cel blau i núvols blancs adornen el conjunt.

És curiós, la primera vegada que vaig anar al Tanatori, imaginava tothom plorant melodramàticament com a la tele, però hi havia serenor, conformitat, i quatre llagrimetes mal contades, no sé per què fins i tot, en moments com aquest, està mal vist, i fa vergonya, l'acte de plorar, i plorar públicament, això no es pot fer ben fet, perquè sempre hi ha qui t'ho esguerra, que et vol consolar. És millor dir que ja véns plorat de casa o que ho deixes pel dia següent que tens l'agenda menys ocupada.

L'àvia, que en pau descansi, l'havien maquillada i vestida per l'ocasió, això deu ser, una tradició que continua des de l'antic Egipte, que els preparaven per passar el llindar de la mort, per viure la vida eterna.
Estava molt elegant, el seu antic tratje jaqueta que li quedava tan bé, els llavis pintats un color discret, juvenil que mai recordo havia portat. I amb els ulls tancats i aquella serenor, semblava pensativa, molt intel·ligent, això que havia patit Alzheimer...

En aquests dies, tota la família, TOTA, és reuneix, fins i tot, més que en un casament, i saludes molta gent, la meitat ni els coneixes, l'important és que ells coneixen la persona que es ret l'homenatge, o que donin consol a les persones que quedem.

I hi ha temps, per les petites rialles, les converses banals, posar-se al dia de com han crescut, com s'han engreixat, com han canviat i quina línia successòria té alguns que ja costa recordar, cosins de cosins d'oncles llunyans.

Ella vetllarà per la família a qui va dedicar tot el temps, per les filles, pels gendres i els néts que també va cuidar i jugar, i tots d'ella és queden un bocí de record, vam recordar el pastís de l'àvia i els canelons, amb aquell gust especial, de la seva mà.

Quantes coses es perden i només queda el record...

Comentaris

  • pell de gallina[Ofensiu]
    ATZAVARA | 03-07-2007 | Valoració: 10

    centaure!!
    se m'ha posat la pell de gallina i gairebé m'has fet plorar.
    malauradament masses coses perdudes recordem....per sempre...
    una abraçada d'una atzavara movent-se al vent!

  • Quantes coses es perden i només queda el record... [Ofensiu]
    llamp! | 02-07-2007 | Valoració: 9

    Malgrat tot, la mort ens vé a buscar. És una realitat. Molt bones descripcions de l'edifici, la iaia, l'entorn. Has fet una magnífica composició, curta, però centrada en un tema espinós com és la mort d'un familiar proper. Felicitats per un relat emotiu i d'un gran esperit. Endavant!

  • Quantes...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-06-2007 | Valoració: 10

    ...coses es perden i només queda el record. Sí quan algú mor sempre ens deixa una mica més sols i havent perdut una mica també la fe en la vida. Estic segur que l'àvia era intel·ligent malgrat el seu alzehimer, jo que he tractat amb persones amb aquesta malaltia he pogut observar com es van degradant no sent ja el que havien sigut. Una llàstima, i espere que recordes la teva àvia tota la vida.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mimí

mimí

16 Relats

62 Comentaris

19870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.14

Biografia:
Hola!
Sòc una catalana del 73, he estudiat filosofia i tinc diversos interesos filosòfics, artístics i científics.
M'agrada el sentit de l'humor com a filosofia de vida.

m'agrada el cine i llegir i escriure.
M'interesa la psicologia, conèixer l'univers..i d'altres si us interesa recomano www.eduardpunset.es

Us convido a comentar els meus relats, s'accepta critiques constructives i sobretot afalags i admiracions diverses.
Compartir i disfrutar amb l'escrit.

Tinc un blog per si em voleu llegir més cosetes meves
http://somnisdesitjos.blogspot.com

Abstenir-se correu comercial.

Moltes gràcies