LA POR MAI NO ENS FARÀ LLIURES

Com que ja estava cansat de tant voltar, he decidit reposar en un dels bancs buits al final del passeig. Volia estar sol una estona, però de seguida he tingut la companyia d’un home gran que m’ha demanat si em feia res que s’assegués al meu costat. Li he respòs que era ben lliure de fer-ho. Només faltaria.

Desprès d’un curt temps de silenci, l’home parla... —Perdoni si el destorbo, però abans m’ha dit que era ben lliure d’asseure’m al seu costat... Vostè sap si jo sóc realment lliure?— La pregunta m’ha sobtat, per inesperada i sorprenent. —Home, doncs no... però era una frase, sense més... Per cert, ja que heu encetat el tema... Us considereu vos una persona lliure?— Un ampli somriure ha aparegut, il•luminant la seva cara. —Doncs, si. Sóc una persona lliure... I vostè...què n’és de lliure?— Semblava el joc dels disbarats. Jo ho volia deixar ací perquè temia que seria un diàleg absurd i estèril, però a l’ensems sentia curiositat per veure cap on derivava tot plegat. Tenia temps i estava disposat a escoltar. Així que vaig respondre la seva pregunta. —Mireu, tenint en compte que no existeix la llibertat absoluta, penso que sóc raonablement lliure ja que, des del meu punt de vista, tinc la capacitat de decisió per escollir. I aquesta capacitat de poder triar és, almenys per a mi, la base de la llibertat.—

L’home m’ha dit... —És interessant el seu punt vista i, en principi, hi estic d’acord, però és insuficient i incomplet. Vostè no contempla el factor de la por en l’ésser humà i les pors són presents en tots els àmbits de la vida, tant a nivell individual com a nivell col•lectiu i condicionen les nostres accions. I no només són les grans pors sinó també les més petites. Totes influeixen poc o molt en les decisions que prenem. La por, senyor, és la presó de la llibertat i només vencent la por, serem lliures.—
—Abans li he dit que jo sóc i em sento lliure. Per què? Doncs perquè he vençut la por i he destruït la presó on era reclosa la meva llibertat i, per tant, ara aquesta em pertany. No tinc por a ni a la vida ni a la mort, no tinc por a perdre res perquè no tinc res a perdre, ni tinc por a tenir por de la por. I vostè, senyor, està segur que no te cap mena de por? No em respongui, només cal que hi pensi. I, ho sento, però ara me n’he d’anar. Bon dia tingui.—

No he pogut respondre, però la frase... “La por és la presó de la llibertat” m’ha fet pensar. He reflexionat sobre les pors que tenim tant a nivell personal com les que tenim com a poble. I he vist que la por és un arma poderosa que alguns usen per coaccionar la nostra capacitat d’escollir, creant així la presó on recloure la nostra llibertat. I, com ha dit aquell home, assenyadament, si no som capaços de vèncer-la, la por mai no ens farà lliures. Si en volem ser, és clar.