La partera (equívocs)

El quiròfan feia olor a suat, aquella ferum acre de les glàndules sudorípares treballant a cor que vols. Suava la partera que portava tres hores esperant que la criatura es dignés sortir, suaven el metge i les infermeres que s'enfrontaven amb un part difícil: El fetus s'havia posat de culs i pretenia néixer així, exposant al món que l'esperava amb els braços oberts les seves parts més impúdiques.

La partera reflexionava sobre la facilitat amb que havia estat concebut el que havia de veure la llum al cap de poca estona o al menys això ho desitjava la pobre, que estava veient la padrina, eixarrancada com estava a sobre la taula d'operacions amb les cames aixecades i oferint els seus òrgans sexuals dilatats a la contemplació de tothom. El projecte havia començat amb un gran plaer però poc a poc la cosa es va anar complicant a mesura que l'afer agafava cos. Després varen venir les molèsties pròpies de l'embaràs. Al principi no ho notava però al cap de poc, en els moments de més quietud li semblava que es movia, fins i tot que el sentia respirar. Els darrers dies la càrrega es feia feixuga i ja tenia ganes de que sortís per veure'l i abraçar-lo. Li feia tanta il·lusió!.

I ara es trobava allà fent el darrer esforç. Uns minuts més i tot s'hauria acabat. El metge va aconseguir finalment encarar la criatura i treure'l en la posició adequada. La darrera contracció el va posar en les mans del ginecòleg que el va agafa per les cames i li va donar un copet a l'esquena que provocà el plor del nadó. L'acostà a la partera i li va dir: "L'enhorabona! És un conte preciós". La mare, sorpresa, consternada només va poder exclamar: "Però, però, si jo volia una novel·la....."El facultatiu però, per animar-la li va contestar: "Bé, dona, la veritat és que és una mica escarransit, però sempre ho pot publicar a Relats en català...