LA NIT DEL 22

LA NIT DEL 22

Vaig suportar la jornada del 22 de desembre com cada any, sentint -volgués o no-, la pesada i monòtona cantarella dels nens (i nenes) del col•legi de San Ildefonso.

No sóc amant de les monotonies, i per això em cansa el so d’aquesta jornada tradicional. Però encara em cansa més, per falta d’originalitat, sentir un cop finalitzat el sorteig, les opinions que fan els agraciats amb premis, com a resposta a les preguntes que solen fer els periodistes de torn, i que gairebé sempre consisteixen en: “ Què pensa fer amb els diners que li han tocat? . I aquesta no és altra tan original com què: “em serviran per tapar alguns forats que tinc pendents”.

Ho trobo tan poc ocurrent que només em consola pensar que aquest vespre, tot just arribi a casa, i amb la conxorxa de la meva parella, intentaré com sempre tapar el foradet.

Aquesta sí, que és l’única “monotonia” que em permeto i em plau, i no cada any, sinó sempre que puc, i ... em deixa.