Cercador
La nau dels somnis
Un relat de: Soliloqui- Compartir:
Començaré un nou viatge a bord de la nau dels somnis.
Passejaré per el contorn dels records,
I esborraré els que em facin mal.
Miraré la meva vida per els prismàtics,
I retallaré els moments que em fan nosa.
Caminaré entre núvols de colors,
I dibuixaré el futur que sempre he volgut.
Aconseguiré tocar la punta de l'univers,
I en aquell precís instant, viuré una estona de cel.
Un instant de felicitat.
Un instat infinit.
De sobte, la nau caurà.
I tornaré a la realitat.
I s'haurà acabat l'estona de cel.
L'instant de felicitat.
L'instant infinit.
Propera estació: 008 a bord de la nau dels somnis. L'únic lloc on pots acariciar els somriures.
Comentaris
-
Construeix[Ofensiu]Perestroika | 26-08-2006
amb valentia una nau, no és tan difícil. Només es tracta de creure més en els propis somnis que en els impediments...
Apren a volar... -
Els somnis..[Ofensiu]Guspira | 27-02-2006
La nau dels somnis que dibuixes m'agrada, des d'on poder esbossar el futur amb les mans, on ficar rumb a la vida. I els records, al calaix, sense oblidar, gaudint del que ens ha ensenyat el pasat però sense deixar que ens faci mal, poc a poc.
Bon viatge pel mon dels somnis.
Una abraçada
GuSPI
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50087 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]