la masia!!!

Un relat de: missatger

Vaig sentir una llegenda d'un mas prop d'Anglès, on un hereu i la seva xicota es volien casar.
Així doncs, els pares del noi es van disposar a preparar el casori.
Va arribar el gran dia i tots dos ben engalanats es van dirigir a l'altar.
Després de l'àpat ple de gresca es va proposar un joc. Van decidir jugar a fet i amagar, la proposta va ser ben acollida i va ser la jove esposa que es va oferir per amagar-se. Així es va fer. Ella ben cofoia va trobar un bagul a les golfes i s'hi va ben amagar. Va resultar ser un amagatall bó de veritat perquè per més que la van buscar no la sabien trobar. Ella tota riallera veient que ja tardaven prou, va decidir sortir però el bagul no es va voler obrir.
Van passar nits i dies i per molt que va cridar ningú la va escoltar. L'hereu creient-se abandonat es va treure la vida penjant-se del roure més alt que tenia al seu jardí.
Van passar molt i molts anys, quan la vella masia va canviar de mans. Els nouvinguts no sabien res de la tragèdia i es van disposar a transformar-la en una casa rural.
La canalla dels nous amos jugaven a les antigues golfes de la casa. La curiositat del petit dels tres germans va poder amb el ferro rovellat del bagul tan ben tancat i amb l'ajuda dels seus germans van provar i provar d'obrir-lo. Quin va ser l'esglai dels nens quan en obrir el bagul van trobar l'esposa de l'hereu vestida de blanc al que va ser el seu llit de mort.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de missatger

missatger

37 Relats

45 Comentaris

61406 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol,
sinó voler sempre el que es fa. (L.Tolstoi)

La lectura és el meu millor amic.
La meva filla és el meu gran amor.
Escriure és una manera d'evadir-me.
Tinc sempre un somriure a la cara.
Res hem fa més feliç que el meu nom: "mare".
Estic sempre disposada a donar un cop de mà.
Sempre, és massa temps.