La Maria balla la rumba després de morta

Un relat de: lluisba

Mira que bella la Maria
com balla la rumba enmig
de la Plaça de Sant Joan.
Balla i balla i riu
i el vent que passa li diu
que bonica ets, que bonica eres
quan encara eres viva.
La Maria balla la rumba i quan vincla
el cos se li veu la ferida
que li feu el ganivet, un somriure
enmig de l'estómac
(i un altre entre les costelles).
La Maria balla i riu els llavis blancs
els ulls blancs, la roba blanca
de la mortalla li vola al vent
ella riu i balla i la gent se la mira
de tan goig que feia.
I se la mira el seu marit que seu i beu
assegut a la terrasa del bar
de la plaça de Sant Joan
i la veu tan bella i tan riallera
que fa un glop llarg i pensa
que la voldria tornar a matar.

Comentaris

  • Flamenc![Ofensiu]
    franz appa | 09-11-2007

    Podrie haver caigut en tants tòpics! Però te'n surt amb una gràcia de rumba ben ballada i millor cantada!
    Salut, un plaer llegir tanta passió... i tan ambigua, i tan violenta, i tan dolorosa. I, si m'ho permets, m'hi cago en el marit salvatge que no sap estimar sense destruir...


    franz

  • M´ha impactat.[Ofensiu]
    drizzle | 28-09-2007

    M´ha impactat.
    Excel.lent poema. Un missatge contundent
    Gracies pel teu comentari

  • Per desgracia el mon no canvia fàcilment[Ofensiu]
    Falciot blanc | 04-08-2007 | Valoració: 10

    Jo veig en aquest poema la personalitat de la Maria, brutalment assassinada per un home mediocre, egoista i convençut de posseir una superioritat envers la dona, en el fondo es una persona buida, sense valors, completament roí que destrueix el que li estorba per alliberar-se ell, i o tornaria a fer sense aconseguir mai el seu propòsit, es covard i ell o sap. La maria cuan balla, encare desprès de morta vol dir que han destruït el seu cos pero que el seu esperit esta per sobre el seu botxí.

  • Es bonic pensar que les persones que moren a mans de la seua parella despres de mortes no patiran el infern que patiren de vives. [Ofensiu]
    Roserdeljardi | 31-07-2007 | Valoració: 9

    Des del meu punt de vista, es la part positiva del poema.

    "La Maria es morta pero es feliç,
    i balla i s'oblida del que va patir,
    i riu i demostra al seu marit,
    que millor morta que al seu llit."

    Enhorabona pel poema ^^

    Roser

  • Ostres![Ofensiu]
    Iu Lian | 28-07-2007 | Valoració: 9

    Ostres, ostres, amb la Maria. M'ha encantat, malgrat la tragèdia, jeje...!! És fantàstic com, amb unes poques ratlles, sembla que expliquis un conte sencer! Felicitats.

    Iu Lian

  • gypsy | 18-07-2007 | Valoració: 10

    bonica la imatge d'ella ballant, la roba blanca voleiant al pas dels seus moviments acompassats.
    Malgrat la mort violenta, l'assassinat, pesa més, molt més tota la bellesa i el plaer de la Maria mentre balla.
    I encara que és morta, en el teu poema continua ben viva i bellíssima, l'imagino somrient i vinclant l'esquena i el coll enrere, fent anar els cabells com si fossin vent immaculat.

    gràcies per llegir-me i interessar-te pel que escric.

    gyps

  • POBRE MARIA!!![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 12-07-2007 | Valoració: 8

    UNA ALTRE ENTRE LES QUE LA BALLEN CADA DIA, CADA INSTANT, I UN BORRATXO AL BAR, NO PODIA SER D'UNA ALTRA MANERA. T'HA QUEDAT MOLT BÉ AQUESTA RUMBA. REP UNA SALUTACIÓ!

  • perdona'm Ratuix, [Ofensiu]
    ANEROL | 10-07-2007

    no me'n adonat i he fet el comentari amb el teu nom.
    Lluisba aquesta Ratuix és Anerol

  • i com[Ofensiu]
    RATUIX | 10-07-2007 | Valoració: 10

    se'n riu la Maria d'aquell desgraciat

  • com convertir una noticia negra en un poema[Ofensiu]
    maitetxu | 10-07-2007 | Valoració: 10

    està bé que escrivim sobre la realitat de cada dia encara que sigui negra

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/