La lluna dels peus mullats

Un relat de: llacuna
Més carn temptadora
per un mar de llunes soles.
Cada tarda, sé que l'home
recull capses de suaus roses.

Cada mort de la mirada,
més lluny d'un tendre suport.
Es troba la campanya de banderes
que la mirada sap aturar i suar.

Roman a l'interior del "clou",
que si ve, no tinguis un vestit de nou,
repeteix la seva mesa de sons,
i torna luna, al camí del sol.

Comentaris

  • Nova versió 2019, ara que m'entenc més bé[Ofensiu]
    llacuna | 29-06-2019

    Encara protecció, n'és el títol

    Més carn temptadora
    per un mar de llunes soles.
    Cada tarda, sé que l'home
    recull capses de suaus roses.

    Cada mot i cada mirada,
    més lluny d'un tendre suport.
    Es troba la campanya plena de banderes
    que per sort, la mirada sap aturar i suar.

    Roman a l'interior del cau
    que si ve, no tinguis un vestit de nou,
    repeteix el seu repertori de sons,
    i torna lluna, al camí del sol.