La lliçó de naturals

La germana Estefania va entrar a l’aula i totes les nenes van callar de cop. La dona caminava encorbada com sempre i, com sempre, duia la bata i la còfia empolsinades de guix. Era una monja d’edat indefinida, baixeta, amb quatre pèls blancs al bigoti i a la barbeta. Duia unes ulleres rodones de cul de got i quan explicava la lliçó llençava escopinades a tort i a dret a les seves alumnes. La monja els ensenyava ciències naturals, matemàtiques, física i química.
Era el primer dia de classe després de les vacances d’estiu i tenien classe de naturals. La germana Estefania va aprofitar per entregar-los els llibres nous de trinca mentre passava llista.
- Que ningú obri el llibre fins que jo ho digui!.
La germana Estefania sempre aprofitava el moment de passar llista per repassar les alumnes de dalt a baix. Ai d’aquella que portés la faldilla de l’uniforme per sobre del genoll o que no s’hagués botonat la brusa fins al coll!
Quan va acabar de repartir tots els llibres de naturals els va dir molt seriosa:
- Agafin la seva grapadora i busquin les pàgines 10 i 20 del llibre. Ja poden grapar les pàgines que els quedin entremig. I que ningú se li acudeixi mai treure les grapes. Si ho fan, ho sabré!
Les alumnes van fer el que els manava la monja i la classe de naturals va començar.
La germana els estava explicant amb tota mena de detalls i gràfics l’aparell circulatori humà quan de sobte una de les nenes que s’asseia a la fila del darrera va cridar enriolada:
- Veig un penis!
- I jo una vulva! – va afegir la que s’asseia al seu costat.
La germana Estefania se les va mirar amb els ulls esbatanats, i en veure el llibre de naturals obert de bat a bat per les pàgines prohibides, va caure estesa a terra.
Una escuma blanca li va començar a regalimar per la comissura dels llavis mentre anava repetint amb veu vacil·lant i embarbussada la paraula “TEMPRANÇA”.