La Lali

La Lali té un quart de feina (neteja el poliesportiu del municipi) i fins fa poc vivia un quart de vida.

La veies asseguda al cafè, a la terrassa, davant aquella verduleria-fruiteria bé de preu que sempre és plena per aquest motiu, en temps de tocar de peus a terra. Jo passava amb la bicicleta, atrafegada com sempre, i la saludava i segurament somreia.

La Lali quedava amb la Carme (la de l'òptica) i feien el cafè juntes. Fumaven com carreters i alguna vegada hi sucaven un croisanet de banya llargueta i cruixent, un pèl oliós però gustós. I reien. Perquè havien anat a la reunió de la Taperwaresex i havien provat més d'un sex-producte proposat. Era irrisori. Tant que van acabar comprant el penis més gran i amb més propietats, sabent que la de la Immobiliària -que semblava que mai no havia matat ni una mosca- se'ls havia avançat i adquirit el darrer que quedava de mides més desproporcionades en alça.

La Lali m'ho va explicar, tot això. Feia molt que no parlàvem. De fet, havia esdevingut una mig amiga. O menys, potser un quart d'amiga. Aquell dia plovia i jo anava a poc a poc i amb paraigua i no tenia el cervell gaire clar. La depressió les fa, aquestes coses. La Carme encara no havia arribat i la Lali era dins del cafè i em feia senyals perquè hi entrés. Li vaig fer cas sense poder evitar de recular amb la memòria a l'època escolar, quan l'amistat semblava ser total. Si en feia, d'anys, que no anàvem amb l'uniforme ni cantàvem el mes de Maria ni duiem roses a la monja perquè ens posés més bona nota ni dèiem les lliçons fil per randa mentre anàvem juntes cap a classe!

Sí, m'ho va explicar perquè feia molt que no parlàvem. I perquè devia tocar en anar tot va com va.

La Lali havia perdut deu quilos i se la veia molt més bonica que no en els darrers anys. Tenia dues nenes, una de rossa i una de morena, que tenien el cos com ella: feien panxolina i encorbaven un xic l'esquena, mostraven uns ulls grossos com de peixos oceànics i els cabells se'ls ondulaven el just per no ser pixaners. La Lali s'havia canviat el color dels cabells -ara vermellosos- i anava pintada amb molt de gust. Molts homes l'haurien trobada sexy.

Em va convidar i jo vaig demanar unes herbes per aplacar els nervis. No, no volia cap cigarret. Me la mirava i ella m'ho va fer saber tot perquè així ho va voler. No era cap pel·lícula i ella li feia, per poder anar gastant la cinta fins a malmetre-la alegrement.

'En Jaume m'enganyava, Lídia. Em deixava sola a casa amb les nenes, cada vegada més. Tenia més feina a l'oficina, havia de fer hores extres. Jo, els diners aquests no els veia pas i ell deia que s'havia apuntat a un gimnàs o que anava a sopar amb els companys. Jo em quedava sola mirant la tele, sola jugant al parxís i a l'oca amb les nenes, sola netejant la casa, sola fent els deures amb elles, sola llegint llibres de dones soles....refotudament sola.'

Unes llàgrimes van començar a regalar per les galtes de la Lali, negres de rímmel. Jo no tenia clínex i li vaig acostar el tovallons de paper de la taula. Gairebé plorava amb ella: cada casa és un món i cada món té pel·lícules.

'Un dia m'ho va dir: em deixava. Estava liat amb una noia de disset anys. Sí, aquella d'aquells que havien tingut sabateria, aquella que sembla una meuca. Que va vestida perquè la repassin, marcant el cony, la mala pècora! Van fotre uns bons polvos, que l'estúpid em va fer saber -no calia!- i afegint que el tornava boig com ella gemegava i com s'escorria, com li xupava, i com es deixava fer de tot...li vaig fotre una hòstia que ni sabia que sortiria i li vaig llençar la roba per la finestra cridant i tot el veïnat va gaudir d'un capítol menys quotidià de l'existència, Lídia!'.

Va seguir. Em va dir que havia llegit el meu relat de 'Carmina' i que allò li havia obert els ulls, la ment, el cor. Que ella no era cap víctima, sinó que estava molt viva.

Fumava i feia cercles de fum. Els ulls pintats li donaven un toc de dona agosarada, decidida i digna. Anava vestida amb gràcia. Encara tenia el quart de feina. Però no pas el quart de vida.

Ara la Lali queda queda amb els homes que li roten. Passa d'en Jaume, que vol tornar,que la joveneneta ha trobat algú més satisfactori en més d'un sentit. Es deixa anar. Es cuida pel que li sembla que necessita i fa bé. La seva mare, que viu al pis de dalt, ja sap que quan la Lali li porta les nenes a dormir és que té trobada amb aquell de Calella que la valora i li regala mocadors i perfums.


Em vaig acomiadar d'ella amb una abraçada.

Segueix fent el cafè amb la Carme i jo passo amb bicicleta i la saludo. Amb més èmfasi.