Cercador
La gran catedral gòtica de la competència
Un relat de: fosca- Compartir:
La fredor de la pedra em va gelar l'ànima, sentia com si el poder més ocult i recondit d'aquest món tingués ganes de posseir-me. Jo volia escapar de la il·luminació via vitralls. Mirava el cel: no hi era. Negre. Gris.
Tenebres que s'acosten, jo crido i ningú em sent.
Les campanes! Em giro i pujo a l'alt campanar sonor. Arribo i miro el que m'envolta: Sola, per sempre més. Sola i amb ningú més. Ni una paraula.
L'orgue toca notes de mort, els cants corals em criden. Espera'm que ja arribo!
Jo, amb un vestit llarg i negre, cabells fins els genolls, mirada fixa i poc inquieta. Els peus descalçats, la pell blanca.
Camino distesament fins a trobar el meu nou lloc.
Preciós.
Comentaris
-
Continua Fosca[Ofensiu]roda03 | 02-12-2005 | Valoració: 8
Hola Fosca,
Sé que moltes vegades valorar és el de menys, acabo de llegir el teu relat i la veritat és que m'has transportat fins a la catedral i tot i que no hi he estat mai, des d'avui ja no m'és tan desconeguda.
Moltes gràcies pels teus comentaris i sobretot segueix escrivint si us plau poetesa de les ombres.
Un brindis per l'amor i per les nostres vides,
Roda03 -
Una catedral, quan no hi ha gent...[Ofensiu]cassigall blau | 26-11-2005 | Valoració: 10
...un lloc perfecte per trobar-te.
Quan puc, m'hi passo tb estones.
L'has descrit tal com es...Felicitats!
pere
l´Autor
56 Relats
228 Comentaris
62871 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aquí hi diu que sóc de Tarragona i no és cert.Vaig néixer a Reus i sempre he viscut a Reus :)