La gent clara sana la sang

No poder-se relacionar amb algú com es desitja és sempre una font de frustració que cada persona gestionem tan bé com podem, i més partint de la base que la comunicació sempre ha de ser possible, però que ens agria d'alguna manera, algunes amb cinisme, altres amb tristesa, altres amb ràbia.Son situacions que no volem veure, que en algun moment ni tan sols són el centre de la nostra vida, però que són un tros de sòl de fang ben fondo, que és allí. De vegades fereixen l'orgull, i si no en tenim ens desorienten. Insistir és molt cansat, és absolutament desgastador i et fa entrar en un procés on no saps ben bé que hi passa perquè no és normal dir a una persona de quedar des de l'agost i que encara no hagi estat possible i et fa pensar que la gent clara i valenta, perquè hi ha gent clara que és covarda, no va així per la vida. De vegades penso que en una ciutat no hi ha gent clara i amb mirada neta, és una espècie en extinció, tothom es dedica a captar debots/tes i a obtenir parcel·letes de poder on sigui. I continuo, quan no tens la dinàmica de ser taxativa amb la gent, costa de dir: aquesta persona no és clara, ho veig, és el que té ser oberta,les idees triguen molt molt a consolidar-se, és clar que les persones són una font tan gran de sorpreses que si no és una força major....En aquest procés de desil·lusió, hi ha qui llavors juga a crear gelosia, però si el desinterès és ferm, la gelosia que és una forma de voler tenir poder perquè sí, per posar-lo a la prestatgeria, no serveix de res, no existeix. Qui a més cau en la gelosia és que encara és més fals, ja és ben trist ja.I que fa que ens relacionem amb algú no clar? Potser perquè hem percebut les relacions així, com quelcom poc clar, difús i la nostra feina és treure'n l'aigua clara, la nostra missió, entre altres que tenim a la vida.