Cercador
La Gata
Un relat de: jomagi- Compartir:
M’agraden els animalons, tant, que al llarg de la meva vida he gaudit de la companyia de gossos, periquitos, gats, una tortuga autòctona que encara deu viure (desparegué quant jo tenia quinze anys), un gripau que viu al celler de casa de la mare des de fa una pila d’anys, i fins hi tot un cranc de riu que va viure uns quatre anys. Per cert, aquests crustacis decàpodes poden viure en el seu ambient uns deu anys!.. Aquest cranc però, era tant mal parit que si hagués mesurat un metre ens hauria trinxat a tots...
Ara ja fa una anys tenim una gata trigada que adoptarem d’un refugi d’animalons. La pobre ens la varen donar esterilitzada i potser massa assilvestrada. En un principi ens donà certs problemes per adaptar-se en l’espai d’un pis i sobretot per la nostra filla petita la Patricia, discapacitada psíquica i demés per obra i gracia de la Mare Natura...
Tenint en compte que fa pocs anys varem fer cobrir les dues grans terrasses amb panells d’alumini i dobles vidres, la pobra gata ja no por prendre el sol ni gaudir de l’entorn exterior, sols li resta la petita galeria on hi ha el compressor de l’aire condicionat, la rentadora, el safareig i armaris de mals endreços. És l’únic lloc on pot traure el cap per veure passar els ocells i ensumar que cony passa a l’exterior.
Ahir dissabte va fer-ne una de les seves. El seu fi olfacte detectà en el cubell de les escombraries les restes dels ossets d’un conill cruspit l’hora de dinar. Poc va costar-li tombar-lo i suposo que amb la poteta remenà aquells artístics ossos, pràcticament iguals als seus (si sàpigues l’historia dels conills i els gats...) Bé, vaig enxampar-la i sent-se pensar-m’ho gens vaig fotre-li una bona puntada de peu. La pobre gata va miolar tot protegint-se de la meva actitud violenta fugint al seu cabàs.
Aquella nit vaig dormir molt malament, tant, que no sé com, vaig despertar-me arrupit a la gatzoneta en el cabàs de la gata. Al matí obriren la porta com cada dia (no volem que la gata vagi a dormir recargolant-se al costat de la Patricia) Però vet aquí l’estupefacció !.. La Teresa que és la meva muller, i l’altre, que vindria a ser jo, eren dos enormes gats; l’una era la gata i l’altre el gat !!!...
(En aquest estiu tant calorós que ha fet és habitual tot i les reprovacions de la meva muller o companya, que jo dormi amb pilotes) Nu i recargolat dins del cabàs ple de pèls felins vaig pensar –Que cony és tot això?
Vaig dirigir-me a la sala d’estar-menjador i sorprès vaig veure aquells dos gats, mascle i femella esmorzant asseguts en l’immens sofà tot mirant el 3.24, mentre, anaven dient: miau, miauu, marramiauuu!.. Acollonit vaig cridar –Eh!... que cony passa aquí, que és tot això! De repent s’alçà el gat mascle amb uns testicles com ous de pasqua, hi va fotrem una urpada sent-se traure les ungles tot dient: passa, passa al teu lloc !...
Adolorit i mig estabornit vaig anar ràpid al cabàs. Vaig plorar amb desesper.
---------
Aquell diumenge vaig despertar-me tot suat. La dona ja feia estona que trafiquejava amb al facebook tot prenent-se el seu cafè amb llet. Tot despullat vaig corre a obrir la porta de la petita galeria on hi havia la gata. Vaig abraçar-la tot fen-li un petonet al seu nasset. Em varen caure unes fines llàgrimes. Va fer un dolç marramiau i acudí al llit on la Patricia ja feia estona que l’estava esperant.
Ara ja fa una anys tenim una gata trigada que adoptarem d’un refugi d’animalons. La pobre ens la varen donar esterilitzada i potser massa assilvestrada. En un principi ens donà certs problemes per adaptar-se en l’espai d’un pis i sobretot per la nostra filla petita la Patricia, discapacitada psíquica i demés per obra i gracia de la Mare Natura...
Tenint en compte que fa pocs anys varem fer cobrir les dues grans terrasses amb panells d’alumini i dobles vidres, la pobra gata ja no por prendre el sol ni gaudir de l’entorn exterior, sols li resta la petita galeria on hi ha el compressor de l’aire condicionat, la rentadora, el safareig i armaris de mals endreços. És l’únic lloc on pot traure el cap per veure passar els ocells i ensumar que cony passa a l’exterior.
Ahir dissabte va fer-ne una de les seves. El seu fi olfacte detectà en el cubell de les escombraries les restes dels ossets d’un conill cruspit l’hora de dinar. Poc va costar-li tombar-lo i suposo que amb la poteta remenà aquells artístics ossos, pràcticament iguals als seus (si sàpigues l’historia dels conills i els gats...) Bé, vaig enxampar-la i sent-se pensar-m’ho gens vaig fotre-li una bona puntada de peu. La pobre gata va miolar tot protegint-se de la meva actitud violenta fugint al seu cabàs.
Aquella nit vaig dormir molt malament, tant, que no sé com, vaig despertar-me arrupit a la gatzoneta en el cabàs de la gata. Al matí obriren la porta com cada dia (no volem que la gata vagi a dormir recargolant-se al costat de la Patricia) Però vet aquí l’estupefacció !.. La Teresa que és la meva muller, i l’altre, que vindria a ser jo, eren dos enormes gats; l’una era la gata i l’altre el gat !!!...
(En aquest estiu tant calorós que ha fet és habitual tot i les reprovacions de la meva muller o companya, que jo dormi amb pilotes) Nu i recargolat dins del cabàs ple de pèls felins vaig pensar –Que cony és tot això?
Vaig dirigir-me a la sala d’estar-menjador i sorprès vaig veure aquells dos gats, mascle i femella esmorzant asseguts en l’immens sofà tot mirant el 3.24, mentre, anaven dient: miau, miauu, marramiauuu!.. Acollonit vaig cridar –Eh!... que cony passa aquí, que és tot això! De repent s’alçà el gat mascle amb uns testicles com ous de pasqua, hi va fotrem una urpada sent-se traure les ungles tot dient: passa, passa al teu lloc !...
Adolorit i mig estabornit vaig anar ràpid al cabàs. Vaig plorar amb desesper.
---------
Aquell diumenge vaig despertar-me tot suat. La dona ja feia estona que trafiquejava amb al facebook tot prenent-se el seu cafè amb llet. Tot despullat vaig corre a obrir la porta de la petita galeria on hi havia la gata. Vaig abraçar-la tot fen-li un petonet al seu nasset. Em varen caure unes fines llàgrimes. Va fer un dolç marramiau i acudí al llit on la Patricia ja feia estona que l’estava esperant.
