La fórmula de la felicitat

Ieps poca conya (a més crec que ja estava inventada), i també hem de tenir en compte que tothom té la seva...

Aquesta tarda ens estàvem rallant pel msn la libanesa i jo (per cert, a l'octubre vaig cap allà! wowowooooooooooooooooooooooooo!) i m'he adonat que per ser feliç cal:

- EL LLOC PERFECTE
- LA GENT PERFECTA
- EL MOMENT PERFECTE

[merda que l'original era en anglès i ara no me'n recordo vaig a mirar el log... ah s! place, people and moment, bé ja ho he apuntat a dalt]

Per tant, hem seguit donant-hi voltes a aquest gran descobriment i me n'he adonat que... (ara heu de fer un oooooooooh - no l'orgàsmic sinó el de sorpresa - o un què)

ENS SOBRA LLIBERTAT!

[i cal fer l'incís que no parlo dels Països Catalans, però després o ja demà ja escriurem ja sobre el tema...]

Sí, sí, ens sobra llibertat! I també molta pressa! La felicitat és la combinació més o menys perfecta de tot això, i els elements per si sols tendeixen a harmonitzar-se: EVOLUCIONEN. Evolucionen les relacions interpersonals, el propi estat anímic... però en un intercanvi de deu dies hi ha relativament pocs elements aliens. Només es reajusten. A Algèria nosaltres evolucionàvem, però els ingredients havien variat ben poc; aquí ens trobem amb novetats que "break into", irrompen, en la nostra vida. La desetabilitzen, en trenquen l'harmonia i ens aparten de la felicitat. Tanta llibertat ens porta a introduir més canvis que els que la nostra realitat permet. Tanta pressa ens porta a no deixar evolucionar els elements del nostre temps, i sovint es trenquen violentament.

I ara entenc què em va passar allà. Perquè malgrat tot em sentia lliure i feliç. Primer de tot, perquè era ingenu com un nen. I segon, perquè el meu temps canviava amb mi. I entenia el meu entorn. Oi que ara no?

Bé, us informo que tenim la fórmula... però també crec que la certesa que no ens servirà de gaire. Al cap i a la fi, no sé si un dels meus moments més feliços ha estat el llevar-me un dia qualsevol al costat de la meva xicota... bé potser el factor amor és com una mena de droga que ens permet obviar la fórmula xD