Cercador
la filla
Un relat de: fani segurado cabrol- Compartir:
Com un arbre nu..i silenci.
no sento res no respiro estic seca.
com un arbre nu.
Mecanismes de defensa m ‘ envolten ,
sense voler, no respiro estic seca.
com un arbre nu
et miro i encara no se el que és enyorar-te
t’oloro i encara ets tu.
Em dones un petó? no et faci vergonya.
Sóc la teva mare. Sóc la teva protectora. Sóc tu. Perdona m.
No facis broma. Saps que no m’agraden les sorpreses
petita, on ets?
Canta m una cançó i acompanya al teu germà, fes nos riure
petita, on ets?
T he trobat, darrera l’ arbre nu
no sento res no respiro estic seca.
com un arbre nu.
Mecanismes de defensa m ‘ envolten ,
sense voler, no respiro estic seca.
com un arbre nu
et miro i encara no se el que és enyorar-te
t’oloro i encara ets tu.
Em dones un petó? no et faci vergonya.
Sóc la teva mare. Sóc la teva protectora. Sóc tu. Perdona m.
No facis broma. Saps que no m’agraden les sorpreses
petita, on ets?
Canta m una cançó i acompanya al teu germà, fes nos riure
petita, on ets?
T he trobat, darrera l’ arbre nu
l´Autor
15 Relats
7 Comentaris
5294 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Fani Segurado i CabrolNascuda en una gran ciutat el dimarts 13 juliol 1971 en lluna plena.
Alguna cosa estava per escriure’s
Mestra d’ educació infantil , educadora en el lleure, emprenedora,treballadora familiar, curiosa en silenci,narradora d’històries vitals i tieta.
Durant l’adolescència l’ escriptura restava amagada i ara a nivell maduresa deixo que les lletres emboquillin els papers amuntegats i floreixin les històries vitals de persones que porten tant temps dins el meu calaix.
He participat en dues antologies gràcies a l’editorial Diversidad Literaria : Herederas de Atenea i Elúltimo segundo antes del aterdecer. Em presento a concursos literaris de municipis petits per donar veu i garantir la continuitat de la participació social. Els meus relats son partíceps a l’associació de relataires en català ( www.relatsencatalà.com) algunes revistes com Utopia@comunicació i altres col.laboracions.
I la sort que tinc per la portada de la il.lustradora Rita Culla i el pròleg de Han Möller, periodista.