la pubilla

Un relat de: fani segurado cabrol
Que s ha de fer x ser pubilla?

Recorda al canta .autor , quan es pinta els llavis d’ aquell color rosa” moltnormalet“, que ni fu ni fa, el de sortir al carrer.

( oh! Que esvelta i maca que està avui, madame)

Un color claret, semblant al que la Nuri feia servir.Segons ella, se’l feia portar des de Andorra.

La Nuri, era qui els hi va vendre fa anys, en aquelles reunions d dones; la de pessetes que ens vam gastar entre totes !..i lo bé que ens ho passar...Quines coses !!

No és fàcil ser veïna , emprenedora, germana, tieta, amiga dels animals, col·laborar al poble a les festes majors, a la recollida de diners per algun projecte animalístic, la desfilada de setmana santa i a sobre, donar la imatge de la Kelly o la Rita.. que n’és de feixuc el ser pubilla.

L’esperit de “ madame” està incorporat en ella, com un joc de llit individual, només juga un.. manca l’actitud ,la manera, el “savoir” fer, el tarannà.

De ben segur, que li van ensenyar les tres regles per ser educada i respectuosa , tant a la taula com llegir i escriure abans que els demés.
Però la involució, la deixadesa, l’avorriment, la brutícia de la seva vida,l ha deixat perduda.
Perduda entre el personatge i la persona. Amb carència de fets i de sobrades paraules.

La mama, la madame, la senyora de casa seva, ja es prenia una copeta després de dinar i ... de sopar, deia que “feia fi” i que l’ ajudava a fer la digestió.
Amb el temps, en lloc de la digestió, s’ agafava unes “ trompejades “ que feia por que volgués anar a la cuina o al balcó, no fos cas que caigués, només faltava aquesta!!

El papa, el farmacèutic per excel·lència, animava a la seva muller a fer vermuts o anisets, així dormia, i el deixava treballar o anar a jugar al cinquet al bar.
Acabada la jornada d’ atendre als clients de la farmàcia i amb l’ esperança que no el molestaria alguna urgència del pobre Emilio o de la Sra Mateua, caminava, xino xano fins el lloc de trobada de cada dia.
Casa Manolito ,era el bar del poble, tot es feia a casa Manolito, encara que ell ja era mort, el seu fill seguia la tradició de l’empresa del seu pare i avi.
Així estava muntat i organitzat.
I ara, li tocava a ell deixar el seu estimat negoci a la pubilla .

“ oh! Que esvelta i maca, que està avui,madam..
Sembla una sirena sortida del mar...”

Mentre s’arregla per sortir al carrer amb el gos, passeig amunt passeig avall, pensa que tampoc es pot queixar, que no té dret a fer.se la deprimida, perquè no ho està.. així, que :

primera parada a Casa Manolito, una mica d conversa meteorològica i cap a Çó d Elena, que està de camí, de passada al de l’ estació ,i així sense deglutir res; fa..

Una migdiada al sofà amb la mama.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer