vacarissana

Un relat de: fani segurado cabrol
Un conte de boires

Emilo ha matinat per cercar marfull, li fa bé a l’ estómac.
Mentre camina fins el saüc, la fita del terreny del mas , pensa en l’atrapa boires que ha construït el pare. Un bon home.
... La Vacarissana ens atrapa amb la seva manta i ens espanta,
Entre les boires més matineres ,l’ aigua s’escapa...
I, el pare la recollirà ...
El ventet gelat i humit, donant la mà a la boirina coneguda , el fa perdre el camí.
Sense fites ni senyals, s’arrauleix sota el boix i es deixa acariciar per la dolça cançó d’ un nou dia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer