La veïna Maria

La veïna Maria

A dos quarts i mig de nou del matí, de dilluns a diumenge , s' aixeca , es renta la carona que ja té les seves arruguetes ,i,encara, amb la bata de color blau cel, es pren el primer cafè.

I fent un cop d'ull per tota la cuina se'l pren , més o menys tranquil·la.

-Potser caldria moure els mobles, per si aquella encara córrer per aquí..

Fa dies,va creure veure un ratolí darrera la nevera, i des de a les hores, la seva vida sedentària i avorrida, ha pres un nou sentit:
Capturar a la bestiola és el seu objectiu quan es desperta, cada matí .. i abans d'anar a dormir, encara aquell maleit o maleïda ..
sembla se'n foti de mi.

Primer trasllada la nevera,a pas de ballarina:primer un peu i després l'altre, no vol fer-se mal,ja té una edat.
Pim pammmm pummmmm , la nevera fora del seu racó.



Aquí no hi és!El segon moviment, darrera la cuina de gas. Treu la bombona, que ja pesa, aparta la cuina, que ja no pesa tant,i,observa..clok clok pum pam,
fent un cop d'ull per tota la cuina, sense oblidar-se ni un racó.

Ho té controlat i organitzat per trobar a la rateta, però sembla que se'n foti de mi.

-Colló!l'he sentit i olorat al menjador, corre, corre que ara si que l'enxampo!

A pas de ballarina, però més jove,més àgil, obre la porta, aparta el sofà individual, adornat amb el tapete de ganxet fet pel nadal del 86 i, ...no hi és! malparit!scrsachsss tuc pum

-Tranquil.la Maria, de pitjors n´has sortit..pensava sovint,

Però no es convenç del tot i llavors, en mig de qualsevol o qualsevulla hora o minut del dia,ha d' anar a retirar els mobles de la cuina,menjador ..i per si de cas l' habitació que era de la nena.

RRrrrr,pom pim toc

La putada és que tot pesa molt,són aquells, aquells mateixos que en Felip es va encaparrar a comprar.

-Pesat,era com els mobls!

I ella,encaparronada com ell i els mobles segueix buscant la rata fastigosa, que tanmateix, a lo pitjor..
no hi és.