L avi Pau

Un relat de: fani segurado cabrol

Pau Cabrol i Graells

Ciclista i dirigent esportiu, inventor curiós, fuster ,artista d’ ànima i AVI
Barcelona, 14 de maig de 1917
Fill del també ciclista i dirigent Llorenç Cabrol i Nadal, començà a competir el 1935 i es mantingué en actiu fins el 1943. El 1942 fou integrant del RCE de la Corunya i participà en el Campionat d’Espanya de ciclocròs. Col·laborador habitual de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, fou president de l’entitat (1985-89).
Enciclopedia.cat / youtube. Pau Cabrol


No se si és la por o la il·lusió que em fa córrer.
Suat com un condemnat ,pedalejant, amb coratge. Ciclocròs com a escalador.
Lo meu era pujar i pujar com un boig ...sense pensar :
- Només fer-ho, sé que ho puc aconseguir. M ‘ ho he promès.
La Rosita , m’ ha cosit el tros de pneumàtic a la punta de la “ espardenya de beta “, li ha posat un reforç, no sigui cas que caigui el Pauet..pobret.
La gana i l ‘orgull em fan valent, si trenco la banda a l’ entrada de Manresa, em donaran alguna cosa de menjar i ...una copa.
Altres, camarades i companys , se’ls emporta el vent .. i han ¨ jalat¨ alguna cosa i celebrat la seva victòria, petita, però seva...any 1936.
Jocs Populars (olímpics) de Catalunya, Etapa 4 :Peraita, Pas del dragó i, Manresa.
Hitler, domina el món, un malparit i , fins i tot, amb l’ esport.. quina vergonya! però ni ho pensis, Pauet, que segur que t’escolten els pensaments , només pedaleja i que l’airet d’ aquell dia et despentini....
He guanyat i...( posem pel cas...el meu pare estarà orgullós)
Tots els cabells al seu lloc, el secret .. Oli de la bici. I una mica de colònia, d ‘estraperlo, és clar.
Flashhh ! foto-postal amb el meu nom , somriures, petons , abraçades i la copa, i, la teca....massa ; el meu estómac està encongit d’emoció , de por i de tanta gana
Quan em deixin, escriuré una carta a la Mercè, estarà esperant rebre unes lletres.
Fa dies que no escric, i em “ fotaràlabronca”!
Desitjo donar- li un petó.. tant dolça.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: