L' ANNA

Un relat de: fani segurado cabrol
L’ANNA

Sovint, deixem porticons a mig obrir i, tampoc els tanquem.
Sovint, ens espanta els racons sense explorar, i, no agafem l’ al.lot.
Sovint, passen davant nostre dreceres ,per fer-ho més fàcil.
Sovint, la vida ens dona oportunitats ,que no sabem reconèixer.
Acluquem els ulls ,com fent-nos les dormides i , com art de màgia desapareixen moments que no tornen mai més.

L’ ANNA
Fa de cada dia, una melodia dolça i harmònica.
Canta i balla sense por.

“ L’ ANNA somriu, i la lluna riu que riu
Dibuixa amb els dits
cada racó de colors
i pinta el seu quadre
fent un formós esbós.
Si la mar, la veu ballar
encanta a les sirenes i
empeny les ones per deixar-la dansar.
El rellotge sense temps
Li dona un gran poder:
´Ser rica de pensament, i fer-nos
Viure a cada moment´.
Aixxxx! Si t’ engalana el seu somriure
t’ enamores sense pressa
de la seva l’ànima lliure ”

Per la meva princesa valenta que m’ ha deixat estar i participar dels seus contes de balcó.

Un gran plaer

Comentaris

  • Prou bé | 30-12-2021 | Valoració: 10

    Quina sort ser la receptora de les teves paraules i quina sort ho hagis compartit i poder-te llegir!
    Amb total cordialitat