Cercador
Ple d històries
Un relat de: fani segurado cabrol- Compartir:
Ple d’històries
Jeia tremolós , xop, mullat, fred, ple d’aigua, inundat.
Amb el cap clot, i mirada perduda al dibuix de les rajoles del carrer , del Passeig, seguia el consell de la Inés, una sense-sostre com jo i d’altres : ¨”Del cel, reina, només cau aigua.. tú ,mira a terra, alguna cosa trobaràs!”. Ella, era la fada de les coses perdudes, i, els hi buscava refugi, tenia cura i l ‘acompanyaven...les coses.
De lluny, vaig poder llegir les històries, que aquell llibre mullat, xop, inundat ,que semblava com prenyat, de tant inflat que estava, m ‘oferia.
Un llibre ple de paraules, de sinònims, de comparacions i analogies, comes,” puntiseguit”, admiracions i les subjectives..aixxxx, com les enyorava.
Em delia per arribar abans que un altre, però, els bastons de Càrites i els peus plens de ferides sense curar, per la merda la diabetis ,no avançaven com la meva ànima...
I, ens seguíem xopant...el llibre i jo...ens esperàvem inundats prenyats d’ històries.
Des de les hores visc al passeig del barri, a un banc, i, cada dia , hi ha algú que em regala un somriure i, a vegades, un llibre ..en blanc.
Jeia tremolós , xop, mullat, fred, ple d’aigua, inundat.
Amb el cap clot, i mirada perduda al dibuix de les rajoles del carrer , del Passeig, seguia el consell de la Inés, una sense-sostre com jo i d’altres : ¨”Del cel, reina, només cau aigua.. tú ,mira a terra, alguna cosa trobaràs!”. Ella, era la fada de les coses perdudes, i, els hi buscava refugi, tenia cura i l ‘acompanyaven...les coses.
De lluny, vaig poder llegir les històries, que aquell llibre mullat, xop, inundat ,que semblava com prenyat, de tant inflat que estava, m ‘oferia.
Un llibre ple de paraules, de sinònims, de comparacions i analogies, comes,” puntiseguit”, admiracions i les subjectives..aixxxx, com les enyorava.
Em delia per arribar abans que un altre, però, els bastons de Càrites i els peus plens de ferides sense curar, per la merda la diabetis ,no avançaven com la meva ànima...
I, ens seguíem xopant...el llibre i jo...ens esperàvem inundats prenyats d’ històries.
Des de les hores visc al passeig del barri, a un banc, i, cada dia , hi ha algú que em regala un somriure i, a vegades, un llibre ..en blanc.