La fi d'en Jack (Bogeria)

Son esers malaltisos, han nascut aixi i res els pot fer cambia.
Els antigs Grecs, els mataven perquè era pel seu be, perquè es soposa o se sap que matan tampoc son feliços, o sia pateixen, i fan patir a tota la societat atemorida pels seus crims.
Desprès els hi van dir ENDEMONIATS.
I ara els maten drogats.
Una descripció real com la vida mateixa.
perquè boix del tot, no ho son del tot, perquè saben el que es fan.
I els drogadictes molt més.

Una bogeria covada des del niu, des de la infantessa, fent-la créixer dia a dia, amb el pas dels anys... diverses manifestacions, diferents resultats, fins que va trobar el lloc on aquella inclinació envers el mal va cobrar sentit.

Crec que hi ha algunes situacions, com la guerra, en que les coses perden totes les mides habituals, es capgiren els valors, les actituds, les normes; es podria dir que viure dins un psiquiàtric és un altra d'elles.

Bon contrast aquest que tu presentes: a fora, mentre compleix ordres ferotgement és un heroi només abatut per un accident; a dins, mentre decau i explica el seu passat és un ésser solitari, medicat, aïllat, menystingut, malalt.

Jo també he tractat el tema de la bogeria, el trobo tot un misteri. En el cas del teu relat, resulta increïble pensar que una criatura petita la pugui portar amb ell fins a extrems tan inhumans...

He trobat el text molt interessant!

Et desitjo que també ho resulti, per a tu, l'Any Nou que acaba de començar...
Unaquimera

...et sembli una bogeria, jo a aquesta persona la respecto. Tots els humans som animals en potència, i raonant fem disbarats.

trepidant, així com la biografia horrorosa del seu protagonista....Suposo que eleves la paraula "bogeria" al seu màxim exponent malèvol`, però tot i aixi m'agradaria fer un comentari al respecte: Aquest tipus de comportament macabre és propi dels psicòpates.Un comportament que, tot i que hi ha nombrosos estudis fets, els especialistes no saben per què s'origina i on catalogar-lo. Convé tenir present, tot i que ja sé que no és el cas del teu relat, que no cal associar aquests comportaments totalment inhumans a les malalties mentals, com per exemple, l'esquizofrènia.

la solitud i la bogeria.Van agafades de la mà encara que a vegades persones que considerem que estan boges assoleixin els alts cims del poder. Són en aquest cas bogeries col.lectives, però m'ha agradat com has portat al protagonista a la bogeria final, a la solitud inevitable que comporta la mort.
Una bona feina, nimfa.

P.D. Moltes gràcies pels teus comentaris elogiosos. Pensava que "Portbou" al ésser un tema local no tindria acceptació però veig que porta ja noranta lectures i tres comentaris. És d'aquells relats que et cremen fins que els escrius.
Tradicionalment (des de que Ferràn Agulló la va batejar) es considera que la Costa Brava va des de Portbou a Blanes. Alguns però la fan començar al Cap de Creus. Ja t'asseguro que si vens a Portbou durant una llevantada veuràs clarament que aquella costa és bravíssima.
Petons.