La dona del bon dia

Una vegada vaig conèixer una dona que a la persona amb qui tenia relacions sexuals regulars i amb qui parlava moltes coses, quan ell li trucava a casa li contestava amb un senzill i auster, bon dia, res més, també li transmetia un somriure però no hi havia més,ni carinyo, ni expressions de desig, ni res de res, tant sols aquella salutació que podríem fer també a qualsevol veí o veïna, fins i tot a qualsevol company o companya de la feina, dels estudis, a qualsevol persona que passeja pel carrer, tant sols un somriure i dues paraules.

Estaria bé, hagués estat bé, treure del vocabulari: amor meu, t'adoro, et necessito, no puc viure sense tu i moltes altres frases que ens ofeguen, ens escanyen, ens maten, ens fan patir, però tot i així no hi ha forma, aquestes expressions pul·lulen, es plantegen com un repte adolescent, qui diu que no les vol les vol de segons qui.
I així anem, creant un món de mancances i emprenyaments circular i viciós gravats a foc als nostres cors. Durarà molt l'estupidesa? La història continua. Aquell home trucava a altres dones també i amb elles sí els deia, et necessito, t'estimo, si us plau vine. La dona ho intuïa. La saviesa mai no és completa. És clar que podem ser responsables d'allò que nosaltres fem, però no pas del que fan els altres. La saviesa mai no és completa. Cal triar bé els companys de viatge.

Crec, que aquesta dona no havia estat educada en la llibertat, sinó en el servilisme i en el conformisme, aquesta, aquella, l'altra, la de més enllà, així hem estat educades sobre tot les dones. Aquesta dona no es plantejava que dins aquella relació tenia un grau desigual de llibertat i calia lluitar. Ho sabia, n'era conscient i tot i així ho assumia. Però les coses han de canviar i estan canviant. Ara, ja hi ha joves que volen ser lliures i cap relació, ni les més belles ni les més miserables les empresonaran, i tant de bo que això també comporti i arrossegui el desig de molts companys de créixer en el mateix sentit. Com sempre el créixer no està vetat a una edat, també ho vull dir.