La dama de Shalott

ho celebro amb tu amb un comentari al teu poema que em ve de gust valorar-te de nou. Bon RPV, el de Lady Of Shalott (aquella mateixa setmana vaig agafar de la biblioteca el CD doble del "Live in Paris and Toronto", de la Loreena McKennitt... just abans de la teva proposta. I em va fer gràcia. Vés per on, què simplot que sóc de vegades)

Gràcies, de nou, d.

Malgrat tot, bellesa.

Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

"Vagaré pels boscos eterns
com una fada invisible
aliena al martiri
de la carn i el desig".

No resolt, en aquesta bella estrofa d'aquest bell poema,
car "la fada invisible és aliena al martiri de la carn i el desig".
La llum no ha pogut vèncer la fosca tenebra.

L'eterna pugna de l'esperit i el caos, de la llum i la foscor,
del cosmos i l'univers, de l'ànima i l'ego, de la ignorància i la saviesa.

Felicitats de tot cor.
Joanalvol

No resolt, en aquesta bella estrofa d'aquest bell poema, car "la fada invisible és aliena al martiri de la carn i el desig".
La llum no ha pogut vèncer la fosca tenebra.

L'eterna pugna de l'esperit i el caos, de la llum i la foscor,del cosmos i l'univers, de l'ànima i l'ego, de la ignorància i la saviesa.

Felicitats de tot cor.
Joanalvol

Vagaré pels boscos eterns
com una fada invisible
aliena al martiri
de la carn i el desig.

Uns darrers versos espectacularment bells, a mig camí entre la declaració de principis i la resignació. L'oblit, la conversió de l'ombra, el destí de faula... Queda poc per dir després dels comentaris previs, només en tot cas insistir en com dia a dia millora i s'engrandeix allò que escrius.

veure la imatge, encara que la recordo perfectament, perquè les teves tristes paraules, aquestes belles imatges surgeixen del més íntim del teu sentir. Un cant amb un lirisme i una bellesa profunda

Estic poc al cas dels reptes poètics, de fet no hi he pres part cap vegada. Però, en aquest cas concret, és molt fàcil reconstruir la imatge boirosa d'aigua somorta, el silenci de l'entorn, amb la blanca dama teixint la màgica tela de bells colors, sense poder mirar cap a Camelot. Els teus versos creen l'atmosfera perfecta i reconstrueixen el paisatge màgic de la llegenda amb una cadència tènue i delicada. Com saps fer tan bé.

com la mateixa dama, que teixia i veia el món a través d'un mirall amb la prohibició de mirar-se Camelot.
Preciós i per a mi a destacar el darrer vers:
"Vagaré pels boscos eterns
com una fada invisible
aliena al martiri
de la carn i el desig."
Una abraçada

I precís, molt arrodonit, m'addereixo als comentaris anteriors. No conec la história de la dama, però la teva pinzellada és magistral i mesurada.

Felicitats.

Ferran

.... -com cal- a la senyora entranyable, amb perfum anglès de boirosa calma; delerosa de desig, amorosa del destí, presonera del cos.
Magnífic, gitaneta! T'has superat, aquesta vegada!
(Ja no podràs dir que els teus 'renglons curts' no m'agraden)
Salut i rebolica!

que vas proposar tu mateixa. Igual de trist que les teves poesies en general, igual de melangiós que el quadre del repte.

Una abraçada, Xavier

fila versos de tristesa però omple d'alegria els lectors que la segueixen. No deixis de ser melangiosa si així et surt, ni trista si és la teva naturalesa.

Gràcies, d.

La llegenda de la dama de Shallott, el poema de Tennyson, ens confronta a la contradicció entre vida i art, entre voler viure a desgrat del dolor (el dolor del mateix viure, l'inevitable dolor de la renúncia que comporta tota tria, i viure és sempre triar), o potser també ens indica la'oposició entre la celebració vital, sensual, sexual, de la vida, i la repressió moral que comporta algun sistema de valors que dicta les tries que fem.
En el teu poema, molt ben elaborat, ultrapassem la vida i ens acarem al desenllaç. Podríem dir que anem més enllà, o allà on va acabar Tennyson.
Molt encertat, aquest final, amb els magistrals versos: "aliena al martiri /de la carn i el desig.", que ens presenta la resolució tràgica del conflicte en l'abisme de la mort, la negació d e la vida.

No puc deixar de recomanar la versió del poema en la música d'una de les millors reinterpretadores de les tradicions cèltiques i angleses, , Loreena McKennitt,

Una abraçada,
franz

Mariona!
Un gran Repte aquest de la Dama de Shalott. Un quadre bellísim i un poema (el de Lord Tennyson) molt suggerent i líric.
Aquest teu el trobe farcit d'imatges com les que ens tens acostumats, una mica tràgiques, alhora que molt belles...
"fada invisible de la carn i el desig..."

Una forta abraçada!
... I molts petons!

FRANCESC