La cara oculta del mirall 2na part

Un relat de: Eva Fabrés

Després de dinar, vaig anar a la meva habitació, i allà vaig fer els deures de català amb el llibre de una amiga. Havia de llegir una historieta d'una rata que es trovaba molt sola, perquè de petita els seus amics i amigues de l'escola li pegaven i no jugaven amb ella. Llavors, la rata va crèixer sense amics, fins que un dia va dir que això s'havia d'acabar i llavors…
La pàgina estava arrencada, qui ho podria haver fet?, em vaig dirigir al mirall, i preocupada, pensava que podria ser que el mirall hagués crescut sense amics. Pobret…, amb el llibre de català a la mà, vaig veure que volava un paper, la fulla perduda del conte!! I el pitjor era que la fulla va travessar el mirall!!
Que podia fer? Vaig ficar el cap i vaig saltar als núvols, buscava la fulla, i de cop i volta, vaig sentir uns plors que cridaven:
-Vull sortir d'aquí !!
Silenciosament, vaig dirigir-me cap al lloc d'on venien els plors, i … era un nen!! Es va girar i es va espantar molt, llavors, em va demanar perdò, i li vaig preguntar que perquè m'havia de demanar perdò, i em va dir:
-T'he mentit, en realitat, jo m'he fet passar pel mirall, perquè em trobava molt sol, i necessitava parlar amb algú. En realitat, he entrat al mirall, per culpa de que sóc massa presumit, i em miro al mirall cada dos per tres, i això ha fet que em quedés atrapat. Vull sortir d'aquí!!-
i jo li vaig dir:
-Com has fet els ulls el nas i la boca del mirall?
I em va dir :
-Amb els núvols. Ara hem de sortir d'aquí sigui com sigui.-
Vaig mirar cap al cel i vaig veure la fulla, la fulla deixava anar un estrany núvol lila que va fer una porta, i li vaig dir a aquell nen:
-Corre!! Fem una escala amb els núvols!! Aquella porta pot significar alguna cosa!!-.
Vam fer l'escala, i la porta ja s'estava esborrant, sota la porta estava la fulla desapareguda, vaig agafar la fulla i el nen va obrir la porta, i vam aparèixer a la meva habitació, el nen, em va dir que es deia Raül i que vivia en aquell mateix pis i que era un veí nou.
Abans de despedir-nos li vaig dir que ja no estaria sol perquè ja tenia una amiga.
-Fins un altre!-.
FI.

Comentaris

  • CONTE AMB MISSATGES[Ofensiu]
    umpah | 02-02-2009 | Valoració: 9

    Un conte sense mai acaba de tenir prou suc.
    Aquest teu en té més d'un, com per exemple que la vanitat és dolenta i ens pot acabar per tancar-nos, com que la solitut ens pot fer tornar dolents, com que l'amistat és una gran porta per escapar i entrar a aquest món tan complicat ...

    Molt maco Eva. En els propers cal que segueixis treient imaginació i seguir escrivint amb sentit i idea de voler explicar alguna cosa més que una història.

    Aquest, és el millor fins ara, però espero que el proper el superi.

    Petonets

  • L'estrany mirall[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 28-01-2009

    És gairebé un conte per infants, però m'ha semblat bonic, tendre. I et veus obligat a acabar-lo, a saber què passa...

  • Un desenllaç sorprenent[Ofensiu]
    nuriagau | 25-01-2009 | Valoració: 10

    Realment no m'esperava aquest desenllaç, ha estat molt sorprenent.

    Aquest presumit del Raül... Sort que ha trobat una bona amiga, eh?

    Et felicito. Espero que, ben aviat, pengis un altre relat.

    Núria Gausachs i Cucala