La cara al vent

La Generalitat, una vegada més ha tornat a demostrar una falta de criteri preocupant i impròpia d'una administració que vulgui fer les coses bé: En el mapa eòlic de Catalunya ha inclòs una sèrie de pobles del massís de l'Albera que la mateixa administració catalana ha declarat espai d'interès natural. Com sempre que no es consulta als afectats hi ha hagut reaccions a favor i en contra: els alcaldes de La Jonquera i Agullana s'hi han oposat, altres s'hi han declarat a favor i un tercer grup ha adoptat la tàctica d'esperar a veure-les venir. Els batlles als quals no els importaria que els hi posessin molins al seu municipi, es mostren reticents a repartir les compensacions econòmiques que es derivarien de la posada en marxa d'aquests ginys. Molt hàbils! Deuen pensar: ja que els problemes els tindrem nosaltres, com a mínim que les arques municipals ho notin.

Però aquest raonament cau pel seu propi pes perquè la instal·lació de molins al llarg de la falda de l'Albera, provocaria un efecte molt negatiu en el turisme de tota la comarca. Aquests pobles recolzats als peus de la muntanya gaudeixen d'un paisatge i un silenci privilegiats. Pràcticament es podria dir que allà es pot sentir com creixen els grans de raïm. Cantallops, Espolla, Sant Climent, Capmany o Masarac i Mollet d'Empordà (ja més cap a la plana) tenen restaurants a on es menja una cuina casolana molt lluny de la sofisticació del Bulli però que té els seus partidaris. Una passejada per una de les moltes carreteres poc transitades de la plana després d'haver menjat bé en un d'aquests establiments és un plaer de déus, un goig que amb la construcció d'aquests gegants de metall serà impossible de tornar a viure.

No seria molt més fàcil, tal com ja ha manifestat vàries vegades l'alcalde de Figueres, Santi Vila, col·locar els molins al llarg de les estructures viàries ja existents? Ho dic perquè la opinió d'aquest batlle sí que la trobo racional i plena de senti comú. Suposo que és per això que ningú se l'ha escoltat: perquè hi ha una inèrcia en aquest país que porta a fer les coses el més complicat possible, a destinar despeses extraordinàries a obres que els polítics sempre justificaran i a provocar enfrontaments entre pobles per evitar que la gent parli del que al govern no li interessa que es comenti. Que deixin de muntar molins a les carenes de les muntanyes i a la plana, que facin cas a les persones amb sentit comú i que ens deixin l'Empordà en pau.