La cançó

Un relat de: eumolp

No sabia on anava, caminava sense rumb per carrers triats a l'atzar, amb els cabells embullats i la mirada perduda. Un vague pressentiment de mar l'empenyia en la fosca i la va conduir a la platja buida, esquitxada de gandules.

Es va asseure ran d'aigua taral·lejant una sonsònia circular. Es va anar desfent una per una de les peces que la cobrien i les va escampar al seu voltant.

Nua com un verm va interrogar la lluna que li va retornar fredor indiferent, mirada de glaç. No, tampoc ella no li diria d'on venia la sang que li enrogia les mans i li plorava per les cuixes. Potser l'aigua... Però la mar tampoc no li va respondre: la resposta era allà lluny, a l'horitzó potser.

I ella es va alçar, amb la melodia que li lliscava dels llavis i se li enroscava a la pell i la vestia de cristalls amargs que la ferien. I va entrar mar endins buscant la resposta que cap veu no li diria.

I les aigües es van tancar. I va emmudir ja per sempre la cançó de bressol per a un infant mort.


Comentaris

  • Sol_ixent | 30-10-2008 | Valoració: 10

    Confesso que no he entès del tot el teu relat, però he copsat perfectament la teva qualitat literèria, amb una prosa senzilla i directa, molt planera :)

    Una abraçada!!

l´Autor

Foto de perfil de eumolp

eumolp

59 Relats

79 Comentaris

47530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
jonais@gmail.com
...i si t'empeny la tafaneria (altrament dita sana curiositat): eumolp.blogspot.com