LA CAÇADORA OBLIDADA

Mare mira, he trobat a les golfes una caçadora preciosa, diu la Miriam
ensenyant-li una caçadora de pell negre. Deu ser teva no ? Si diu la Teresa perquè l’agafes?Deu se molt vella ja, era de quan tenia mes o menys la teva edat.
Ai mama es que buscant la he trobat i la veig preciosa i mira diu la provo i ni feta a mida. Ara aquestes coses en diuen “vintage” i estan molt de moda. La noieta es alta i prima i riallera amb uns cabells llargs rossos amb reflexos de foc. I tot el nas i les galtes sembrat de pigues de color daurat.
Te una cara dolça i fresca com una poma.

La mare una copia mes gran de la filla, tothom diu son com dues gotes d’aigua, la una mes gran i l’altra mes joveneta però un “clon”com diu el pare i el germà Esteve i tota la gent del poble.
Teresa no obstant no sonriu i els seu ulls blaus son tristos.

La portaré a la bugaderia si la vols Miriam, fa molt de temps que la tinc guardada, no pateixis la tindràs aviat. No veus que fa olor de resclosit i dient això l’olorà.

La Míriam li feu un peto d’esquitllentes m’entres agafava un cabas
de palla i s´el penjava a l’espatlla. Vaig a casa la Tania a estudiar. Adéu marona, tornaré tard.

Amb la peça de roba els dits la Teresa recorda el dia que per primera vegada la va veure en un aparador d’una “boutique”així en deien llavors i l´insistencia perquè la seva mare li compres.

Feia quasi 30 anys i com si fos avui ho recorda tot, quan la va estrenar amb aquells pantalons també negres de “pota d’elefant” i les botes altes també negres i un jersei de coll alt vermell.

Tenia també els cabells llargs les cames llargues i el mon per endavant. Tot era nou,la seva joventut i el amor d´en Marti, el seu company de primer de carrera. Tot anava be i quan en Marti la veié amb la caçadora els seus ulls li van dir era bonica, per ell tot lo seu estava bé.Ella mai havia estat tant feliç i pensava duraria sempre.

Tot va cambiar poc desprès, la moto del noi va patinar i ell va morir .
Teresa encara recorda el seu dolor, i la gran angoixa i buit que va deixar dins seu, va continuar la carrera, la va acabar. Però mai mes va ser el mateix.
L’Eudald el seu marit era un bon amic també i amb el temps ha aprés a estimar-lo.

Ara mateix com altres cops , les llàgrimes li rellisquen per les galtes i pensa que potser, la seva vida hauria set molt diferent si en el revolt la moto que li havia deixat l´Eudald, no hagués patinat i en Marti no s’hagués encastat contra un arbre.

Te coses curioses l’atzar, potser tampoc l´Eudald hagués acabat sent la seva parella, potser se sentia culpable i per això es va casar amb ella. Pero quines ximpleries que penso es diu i amb la caçadora a les mans plora desconsoladament, no sap si per el primer amor en Marti o per ella mateixa i la seva vida, que per dins es diu no esta gens malament.