La bèstia i l'odi

A la serralada dels Andes viu una bèstia que s'alimenta de l'odi, és de la família del còndor, o potser fins i tot més gran. Com que en el paratge que viu no troba odi. De tant en tant, baixa als pobles i ciutats, i es transforma en dona. Diuen que quan viu com a dona, s'enamora profundament però mai perd la consciència. S'introdueix en relacions ben complexes, amb homes que no l'estimen, sinó que només cerquen alguna mena de profit. I ella des de la distància que li dóna la seva natura, menja i menja odi, fins que se n'afarta. Amb aquest odi reprèn el vol i sobrevola les muntanyes observant la vida dels pobles de la serralada amb una pau infinita, quan se li acaba el combustible, tornar-hi i així fins al final dels seus dies. Un curiós ésser, no ho trobeu?