La balada dels somnis perduts III: Poder tornar enrere (Esperança)

-Eeeei! Que ets a la lluna?- em pregunta divertida, cridant-me a cau d'orella per fer-se sentir sobre la musica eixordadora- Ja fa estona que no bades boca, eh!

Miro el meu got, ple d'alguna mescla colpidora. Miro les llums, desorientat. La miro a ella i em situo. Nit, festa, platja, estiu... I em pregunto en que carai estava pensant. Però és en va, el pensament s'escola entre un núvol d'embriaguesa.

-Deu ser que estic cansat... Què me'n dius de tornar cap a caseta? - L'abraço amb intenció i li beso el coll - I continuar la festa, eh?

Sortim del local amb dos colegues que s'ofereixen a portar-nos a la urbanització. Cap d'ells es amo i senyor de les seves facultats mentals, però n'hi ha un que s'aguanta dret, i ens sembla prou segur. Pugen al cotxe, ells dos davant, i ella entra a la part del darrere i em mira... S'acaricia amb sensualitat i em diu que pugi. Jo m'aturo. Una estranya sensació de dejá vu m'inunda el cap, m'encega i no em deixa pensar. Parpellejo, sacsejo el cap, arronso les espatlles i entro al cotxe. Ella s'estira sobre meu mentre el conductor begut arranca derrapant, deixant-se vint duros de pneumàtic sobre l'asfalt. Mentre en Sid Vicious crida des de l'aparell de música que Déu salvi a la reina, ella em fa pujar al cel. La seva llengua al meu coll em fa estremir, el tacte de la seva pell em fa tornar boig. Les nostres mans es perden per sota la roba, fent-nos cercar noves cotes de plaer, mentre la sensació d'irrealitat, d'alienació, de mirar-m'ho des de fora es cada cop més forta. Predic cada un dels seus moviments i cada una de les seves necessitats. A pocs centímetres de dos a penes coneguts en complet estat d'embriaguesa, ella i jo fem l'amor per primer cop... Primer cop? I per què segueix la sensació de dejà vu? Per què no em puc desfer d'aquesta angoixa estúpida en un moment de tal felicitat?

El clímax. El moment àlgid m'obre els ulls i em fa reviure el clímax que no fa tant he estat vivint dins del meu cap, allà a la discoteca... De sobte, me la trec de sobre i li crido al conductor que freni. Ell es posa a riure i diu que tranquil. El noi que ocupa l'altre seient sembla dormir, i un fil de bava li rellisca per la barbeta, i és la repulsió d'aquesta imatge la que em fa perdre els nervis.

-Para el cotxe, fill de puta, para el cotxe o et mataré, para el maleït cotxe, miserable borratxo, para... el... maleït... cotxe!!!! - ella no entén res.
-Ei, que et passa, tranquil, vine aquí - Merda! No ho entén!? Vull salvar-la!

El borratxo, mentrestant, riu sol i accelera cada cop més. L'agafo pel coll i li crido a l'orella un cop més que aturi el cotxe. Ell es gira, deixa anar el volant i intenta donar-me un cop de puny. El cotxe es descontrola. Mentre el borratxo manoteja l'aire i el seu company baveja en somnis, jo obro la porta del cotxe. M'abraço a ella i li dic que l'estimo. Tot seguit salto del cotxe i noto els seus braços s'agafen a la meva cintura. Rodolem pel terra. L'asfalt ens trenca la roba i ens abrasa la pell. Ens aixequem, trasbalsats però il·lesos. Em mira estranyada i murmura que m'he tornat boig. De sobte, se sent una derrapada i un cop molt fort, seguit d'un terrabastall infernal. Una columna de foc s'aixeca rere el següent revolt. Correm cap allà a temps per veure com el cotxe es va calcinant a poc a poc. Se senten crits. Ens ho mirem immòbils. Ella m'agafa la mà i em diu que no sap com ho he fet, però que em deu la vida.

- Només et demano una cosa a canvi. Quan tinguem una filla, posem-li Carlota. - li dic mentre observo la figura obscura que es retalla contra el foc i em torna la mirada. Si, si, ja ho sé, algun dia pagarem el nostre deute. però avui no.

Avui no.