KORVATUNTURI FELL-TERCERA PART

KORVATONTURI FELL- TERCERA PART

Desprès de trucar a la meva família per tranquil•litzar-los , vaig pensar que la Laponia tenia una magia especial que
cada vegada m’agradava una mica mes. La vida que jo volia deixar enrere s’esborrava
per moments. El meu ex era tant borrós com la marca del anell.
Mai a la meva vida havia conduit una moto de neu. Però al pujar a ella la primera sensació va esser de llibertat. I també de molt fred , 26 sota zero es una temperatura
respectable. Però les capes de roba abrigaven prou el meu cos, en canvi el meu nas
gotejava de valent, i els fluids es solidificaven al moment. També encara que portes ulleres el fred convertia les meves pestanyes i celles en gebre blanc. Quina fila devia
fer, sort que no tenia miralls. El riu Kemi gelat era una pista meravellosa per deixar lliscar els patins de la moto.
Que bonics els bedolls i els avets de la riba i la natura salvatge. Jo que de joveneta era acèrrima lectora de Jack London em sentia en la meva salsa. Als meus companys de excursió els pesava el mateix . Tots uns darrera als altres.
Però sempre amb mi i ha un però , jo no devia preveure que hi havia un marge i no devia accelerar prou i moto i jo tots dos per terra. Vaig quedar arrebossada de neu, els companys desprès del primer ensurt tement m, hagués fet mal varen esclafir a riure.
El riure es devia sentir fins a Rovaniemi ¡¡¡¡ Quina malicia¡¡¡¡. Jo sempre fent el numeret .
Amb ajuda del guia vaig pujar a la moto i sant tornem-hi , fins que varem arribar a un
clar del bosc. Un Sami amb una foguera encesa i amb un bon suc de baies calent varen ser la beguda mes bona que jo mai hagués tastat, el gust dolç de la fruita calenta tenia tots els gustos. I vinga cap al hotel que faltava gent enmig de una forta nevada que quasi esborrava les nostres petjades d’anada.
Una sauna calentona i un bon dinar varen fer la resta. De moment cap costella trencada¡
Desprès de dinar tocava esqui de fons, m’entres em calcava els esquis va aparèixer Jussi, em pregunta si em venia de gust esquiar amb ell, perquè li havien explicat que al mati la moto no s, havia portat massa be amb mi. Rient vaig dir que si.
Tenia fe amb mi, soc bona esquiadora i pensava que l’esqui nòrdic no devia ser tant diferent.
Si que ho era, les pujades costava i les baixades eren curtes, no obstant em sortia prou be, i tenia de temps de contestar a Jussi que m’explicava per on passàvem i totes les casetes que trobàvem coneixia, es a dir era un home del Nord, a part de ser un esquiador expertíssim També em explica sobre les llums del Nord com deia ell a l, Aurora Boreal. Vaig arribar al Hotel que no podia dir ni fava. Però sana i estalvia.
I sauna no em deixis que jo no et deixaré.
I despres de sopar tot i que l’ambient era prou bo i distés no vaig voler anar a la discoteca de cap manera. Estava molt i molt cansada i dema era el dia 24 de Desembre i per el programa semblava similar a avui, amb la particularitat que també visitarien
Les instal•lacions del Pare Nadal, Joulupukin que deien ells .
Mai hagués imaginat lo que vindria demà.