Korvatunturi Fell - Primera part

L' Anna despres de una traumatica separacio de la seva parella i quan el senyal del anell ja ni resta una palida linea en el seu dit, es pregunta que fer per Nadal?
Anar a case els pares?amb la germana Neus? Anar a esquiar amb la colla?
I vet aqui que al pasar per devant de l'agencia de viatges ho veie clar.
Siiii!!! Un viatge a la Laponia , per lo menys sera un lloc diferent.
Al pujar al avio ja comença a penedir.se de tot plegat.
Recorda els retrets dels pares , la presa en comprar el viatge, la pressa en fer les maletes.
El no saver si portava prou roba d' abric, el no coneixer ningu.
A Munich va fer trasllat d'avio i al tocar Helsinki ja es va encomana als Sants, ella agnostica fins la medula.
La pista gelada, el avio aterrant, la pressa en pendra un altre vol domestic fins a Rovaniemi.
Valgam Deu!!!! I a cada poblet aterrant sobre gel per deixar el correu.
Pero es va animar al comprovar que el pilot era un as, i savia aterrar com un campio.
I per les finestres gebrades es veien poblets enmig de la neu, amb tot de llums alguns d' ells Nadalencs, els aeroports petitons eren curulls de llum.
I al final Rovanie!i, la capital de la Laponia.
Desde l'avio es veien els llums escampats per la neu i un aeroport engalanat per Nadal.
Despres de recollir les maletes que eren moltes, veie un home jove molt abrigat amb un cartell que deia. Hotel Posjanhovi.
Aquest es el meu i dicidida vaig anar cap a ell.
Dos ulls molt blaus em van mirar i sonrient amb un perfecta angles em dona la benvinguda i em comenta que era la unica pasatgera i que ja podiem anar al seu hotel.
Era una furgoneta Volvo vermella amb el nom del hotel, i jo vaig pujar al costat del conductor, que al treures el gorro vaig veura tenia un magnific cabell ros.
Hi han uns quanta quilometres comenta. Be vaig dir jo. Anem! I li vaig somriure.
Al primer revolt ja estava penedida del meu sonriure, la carretera era una pista de gel i ell conduia molt i molt rapid.
Al veura la meva cara espantada, va dir, tranquila porto rodes de claus i estic acostumat al gel, avui rai nomes estem a 20 sota zero, pero dema el sevei meteorologic diu baixara a 25, molt millor per les motos de neu.
Valgam Deu i la mare de Deu!!!! On m'he ficat em vaig dir per dintre.
I mentres pensava aixo una bestia grossa va creuar per la carretera i ell va frenar mentres li patinava una mica la furgoneta, es un An, va dir el rei del bosc, hem estat de sort de veurel a temps. A vegades es produeixen accidents. Pero a que es maco???
Siii vaig dir jo, la seva cornamenta era gran i ell tambe. Crec que la meva veu debia ser tremolosa perque em digue.
Ja arrivem aviat al Hotel, despres de desar equipatges la convido a menjar una mica i a veura alguna cosa calentona, jo tampoc he sopat.
Be vaig dir jo, si perque no, gracies.
I si al final varem arrivar al desti. Era un hotel gran i bonic, lo que no va ser bonic va ser la seva manera d'aparcar. Derrapant, si aixo he dit derrapant.
Jo mes morta que viva vaig baixar del cotxe amb tant mala fortuna que vaig patinar amb les meves botes gens adients i vaig fer una caiguda de cul de campionat.
Ohhh!!! S'ha fet mal va dir mentres em donava la ma per aixecarme?
No. Que va!!! Jo que soc molt , no em sortia la paraula en angles. Taupera molt taupera, pero no res.
Per cert em dic Jussi per lo que calgui!!!
Si i jo Anna, tambe per lo que calgui!!!!
I aixi amb el cul adolorit vaig entrar al calid hotel, seguit del Jussi que debia riure per sota el nas i les meves maletes. Tres, tres maletes!!!