KISPAR FIDU

Em va sobtar, en el seu moment, quan el vag veure per primera vegada, el teu pseudònim. Ara que he llegit l'explicació, encara m'agrada més. Però m'ha sorprés encara més que tan jove ja tinguis fets 2 llibres (uauuu!-així m'he quedat al veure-ho, jejeje...) i que....hagis nascut tu també un 1 d'abril :)
jo també sóc una Aries de l'1 d'abril, però del '87! ;) un petunet! Et seguiré llegint.

Recordava haver llegit aquesta justificació del teu "nick" [en diuen així, oi?]

L'havia llegit el 17 d'abril de 2009. No! No és que recordi la data, és, senzillament, la data en que l'anterior criticaire el va fer sortir en els últims comentats... i ho acabo de mirar!

M'agrada saber els motius que justifiquen o validen el motiu que alguns relataires feu servir.

Estic pensant que seria molt curiós, que podria ser interessant, que tots els que en fan servir, de nom de guerra, ens expliquessin o en donessin les seves motivacions, al igual que tu ho has fet.

M'has fet mirar la paraula "Totemització" i l'he trobada al Google. Ara bé, la meva ignorància supina no ha sabut trobar la paraula SPARKI. Què me'n podries fer cinc cèntims? Gràcies!
- Joan -

i tambe ets dofineta

doncs la veritat és que a mi també em tenia intrigada descobrir d'on venia aquest nom tan estrany que a mi sempre em recorda a fideus...

jaja!


és curiós...


i està guai! ;P



el meu nick no té pas tanta història per explicar!


Molts petonets, Gemma!!!



annna**

Hola Gemma.
Mha es posat la mel els llavis quant he vist el teu nom a un relat i la curiositat ha despertat en mi.
Veig que es passat moltes aventures, fins arribar el teu nom. Peró u es aconseguit i a part ens ha quedat molt clar.
Una abraçada macá.

Hola guapa!!
Justament avui, em preguntava que volia dir el teu nik. I mira per on! Han comentat aquest relat teu, i ha quedat com a últims comentats, i ja he obtingut la resposta.
Saps... quan vaig entrar a RC no sabia si posar el meu Nik, tenia por que algú se'l copies. No m'importava que em prenguessin els meus relats. Però tenia por de perdre el meu Nik, i vaig entrar com a Gemma34, perquè no volia fer servir el meu Nik que només coneixen les persones més properes a mi.
Ara em sap greu, tot i que no em desagrada gens Gemma34. Havia d'haver fet com tu, i entrar a RC amb el Nik que et diu alguna cosa.

Un petó.

Gemma34

Wola! Tenia curiositat x saber k volia dir el teu nik.. pensava k era alguna paraula amb llatí o d'algun altre idioma.. Pero ara ja u se!

Si tens curiositat x el k em va pasar a mi.. un altre dia t'ho dic ;)

Adew i cuida't!!

Una manera molt bonica de trobar un nick, jo el meu també té una "mena" d'história, també molt peculiar.
T'he fet un petit comentari en : EL GOT, mig ple? o mig buit ?.
Un petonet . Pilar

relació amb el teu nicke, la meva filla li encanten els dofins, de fet ha fet varis anys cursos de cuidar dofins, i ara vol fer de voluntaria...

Les paraules son molt importants a la nostra vida... i ens marquen, i a vegades, van més enllà del que veiem i ens defineixen...

M'he fixat que explicaves d'on venia el nic i m'ha pogut la curiositat. Gràcies, és tot un detall. Sovint, acaben formant part de la nostra personalitat un poti-poti de coses i és bonic recordar d'on prové cadascuna i també explcar-ho.
Això que dius que l'home et diu Dofina m'ha fet molta gràcia. A mi, el meu, em diu Vaca. I no és pel sobre pes (que no em manca, la veritat), sinó perquè el meu singe zodiacal xinès és vaca, o bou.
Un relat entranyable i molt ben escrit. Un altre petó.

Glòria

ser dofí per una estona i nedar en la llibertat de la immensitat blava d'un mar sense fi, sols horitzons.

el nom ens el trien els pares per un motiu seu, el pseudònim és el mot que et donen els que t'envolten, els que saben QUI ets, QUÈ ets.
sabent que ets un dofí se'n poden extreure una pila de bones sensacions que els qui t'envolten veuen en tu: la sensibilitat, la simpatia, la bellesa, la llibertat, ...

potser algun dia compartim unes braçades vers ítaca!
fins aviat!

Mira que tenia curiositat per saber d'on sortia aquest nom... Ja vaig mirar d'invertir les lletres, i les síl·labes... i res, no hi veia res. Ara, amb aquest relat tan enternidor, sensible i entranyable, ja ho he descobert. I m'ha agradat molt la història, tots els sentiments que hi evoques. Es nota moltíssim que hi ha moltes històries, molts records al darrera, i ho has explicat amb senzillesa, i amb molta estimació. M'agrada molt com escrius, tinc pendent de comentar-te més coses...
I t'agraeixo molt els teus comentaris. Sempre treus l'essència d'un relat amb total encert!
Un petó!

primer de tot merci pels comentaris, i tranquila, que no passa res, perquè et repeteixis, jeje.

m'ha agradat molt, suposo perquè el meu nom no és tant original, jo simplement, l'he tret d'"Els pilars de la Terra", que em va agradar molt.

Saps, quan he llegit el nom el primer cop, he pensat que era un nom indi o alguna cosa així...
et seguiré llegint!

petoooooooooooons

per a un àlies ben especial.

És una manera com una altra de triar el que avui en dia s'anomena nick, però la teva és original i entranyable. Perquè pel que expliques en aquest relat, tot ha tingut lloc de manera entre casual i acceptada, i sempre, sempre (si més no és el que jo llegeixo entre línies), en un entron afectuós i farcit de respecte.

Els dofins són animals meravellosos. No els conec a fons, però com a tantíssima gents, sempre m'han resultat simpàtics.

Salut, Kispar Fidu!

LLIBRE

...això d'escriure sobre la història del teu nick. Té una història maca i també bastant llarga.
M'ha agradat quan dius que sents akest kispar fidu molt teu perque jo em sento així amb Ilargi betea. En principi només era el meu pseudònim a RC, una simple traducció de "lluna plena", però ara ja sóc jo. M'encanta quan rebo un mail o quan em trobo amb algun relataire en persona o al messenger i em diu: "hola ilargi!" , em sento tan plena com la meva lluneta.

Una abraçada molt forta i molta màgia, dufi!

Bones!! Fa dies que t'he vist per aquí, hi avui he pensat que llegiria els teus relats. De moment he llegit aquest hi he de dir que és molt bonica i plena de records la història del teu nick... ;)
Segueixo llegint la resta de relats!

Petons!

Gorwilya

Kispar fidu ets tu en estat pur. Recordo quan hem vas comentar, "he trobat una web, on es poden publicar relats, i ja n'he escrit un". Recordo que va ser llavors quan vaig descobrir aquest petit gran racó, ple de màgia. I sense que tu hem diguessis qui eres, jo... un dia, dins l'apartat "Autors a l'atzar", vaig llegir "KASPER DUFI" ostia hem va semblar molt divertit, i vaig pitjar sobre el link. Automàticament, la foto que tantes vegades he vist el teu msn (ja us el passaré per aquells que volgeu conèixer algú especial) es va definir en aquest espai. No hi havia dubte, tu dufi. I desprès de llegir uns quants escrits, finalment vaig entendre el significat del teu nick. Algú dirà... segur que no es per tant, jo afirmo... darrera d'aquest escrit hi ha mes màgia de la que mai podreu imaginar!

Ets preciosa dufina meva!