Cercador
Karanka: l'estrany cas de l'home eco
Un relat de: Societat AnònimaUna vegada, en un país molt i molt llunyà, hi vivia un home eco. No saps què és un home eco? Deixa’m que t’ho expliqui. Es tractava d’un home que no gaudia de personalitat. Per molt que ho intentés, era incapaç de tenir idees pròpies. El seu cervell donava voltes i voltes als conceptes que el preocupaven, però mai mostrava ni una sola espurna d’originalitat. Tanmateix, va trobar la solució perfecte per a les seves mancances: sempre repetia allò que sentia. Per a ell es tractava de la millor manera de relacionar-se amb l’entorn. Aquesta dèria la demostrava especialment amb el seu superior jeràrquic. Si deia blanc, podies apostar sense por de perdre que un cert temps després l’home eco faria sortir de la seva boca la paraula blanc. En canvi, si el seu cap deia negre, tothom sabia que tard o d’hora ell diria negre. D’aquesta manera sabia que es tenia guanyada la confiança del seu cap.
Tothom sospitava que el seu superior el feia servir per a les situacions més compromeses perquè mai se sortia del guió previst. Com es limitava a repetir el que abans havia dit el cap, funcionava com una mena de pilot automàtic. Tot i així, l’estrany cas de l’home eco es va complicar terriblement un dia que va anar a la muntanya. Per aquelles coses del destí l’home eco va tenir l’ocurrència de cridar amb totes les seves forces la paraula eco. Llavors les muntanyes van tornar diverses vegades un soroll que el va reconfortar i que va disparar els circuits de recompensa del seu cervell addicte a la repetició. Es tractava de la paraula ecoooo, ecooo, ecoo, eco… Quan va sentir aquell efecte, l’home eco va tornar a provar-ho: ecoooo, ecooo, ecoo, eco… I després una vegada més, i una altra, i una tercera… Va ser aleshores quan l’home eco s’adonà que mai podria sortir d’aquell bucle. Diuen que l’home es va passar tota la seva vida a la muntanya cridant la paraula eco fins que va morir ja de gran. Inclús, alguns afirmen que hi ha nits que la muntanya segueix cridant una mena de rumor semblant a la paraula eco. Ara ja pots explicar als teus nets la història de l’estrany cas de l’home eco. I conte contat, conte acabat.
Tothom sospitava que el seu superior el feia servir per a les situacions més compromeses perquè mai se sortia del guió previst. Com es limitava a repetir el que abans havia dit el cap, funcionava com una mena de pilot automàtic. Tot i així, l’estrany cas de l’home eco es va complicar terriblement un dia que va anar a la muntanya. Per aquelles coses del destí l’home eco va tenir l’ocurrència de cridar amb totes les seves forces la paraula eco. Llavors les muntanyes van tornar diverses vegades un soroll que el va reconfortar i que va disparar els circuits de recompensa del seu cervell addicte a la repetició. Es tractava de la paraula ecoooo, ecooo, ecoo, eco… Quan va sentir aquell efecte, l’home eco va tornar a provar-ho: ecoooo, ecooo, ecoo, eco… I després una vegada més, i una altra, i una tercera… Va ser aleshores quan l’home eco s’adonà que mai podria sortir d’aquell bucle. Diuen que l’home es va passar tota la seva vida a la muntanya cridant la paraula eco fins que va morir ja de gran. Inclús, alguns afirmen que hi ha nits que la muntanya segueix cridant una mena de rumor semblant a la paraula eco. Ara ja pots explicar als teus nets la història de l’estrany cas de l’home eco. I conte contat, conte acabat.
l´Autor
146 Relats
117 Comentaris
85631 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71
Biografia:
Si vols saber més pots entrar al meu bloc, http://societatanonima.wordpress.com/ o contacta amb mi mitjançant el Twitter @alexsocietat.Últims relats de l'autor
- Estem programats socialment per ser gilipolles
- La masturbación segons l'ABC
- #DenunciemCamacho
- Les mitges peludes de les xineses
- Pesadilla en la cochina
- El veí del 3r. 2ª vol marxar de casa
- Carta als intel·lectuals espanyols
- Sabina PreRed Bull
- De veritat vols que parli de la mort?
- Em sento moooooooolt estimat (ironic mode on)
- Tertulians professionals
- El doctor Frankenwert
- Sóc professor d'audiovisuals
- És la meva història, no la teva
- No vull ser alemany