Justícia divina

L'arribada del primer 600 al poble va ser tot un esdeveniment. I el seu propietari, aquell jove foraster tan ben plantat, feia perdre el senderi les noies de la contrada. Se li va girar feina al capellà.
- Santa Maria puríssima...
- Pare, confesso que a les darreres files del cinema... em va fer 2 petons a la boca.
- Resa 2 parenostres i 2 avemaries.
Elles es persignaven enrojolades.
I després, s’ajuntaven i xerraven.
- ...i quan l'endemà li vaig dir al mossèn que als llençols estesos hi vaig trobar una taca de fang, em va dir que Déu hauria fet caure brutícia sobre ells, per fer-me'ls rentar un altre cop, com a penitència.
- ‎A mi també em va passar! Després de confessar que el foraster a més a més em va tocar els pits, ...mig llençol brut!
- ‎Diuen que l'altre dia algú va pujar al seu cotxe, tot i ser tan petit, i es van amagar al final de la carretera...
I van mirar-se de reüll en passar pel pati de l'Andreu, que tenia estesos els llençols, un d'ells ben empastifat de fang.