Josep troba l'amor

Josep treballava la terra, era un pagès, com es deia per aquelles terres. Aquell any la collita de patates, bledes i enciams a causa de la manca de pluja havia estat molt dolenta. Va pensar que l'any vinent podria sembrar algunes verdures i hortalisses que no necessités tant reg.

Va consultar amb un jove agricultor molt versat en produccions i li va recomanar que cultivés llegums, les carabasses, cigrons i pèsols, que són més resistents a l'escassesa d'aigua. Així ho va fer i l'any següent, tot i que la pluja no va ser pròdiga, va tenir una collita molt bona.

Ara només li quedava resoldre un problema; el de la seva solitud, feia deus anys que havia quedat vidu i no tenia fills. Havia pensat a trobar una dona que pogués ser la seva companya, però potser li seria difícil trobar una dona que estigués disposada a viure amb ell al camp. Així doncs, va pensar en les xarxes socials i va pagar una subscripció a un club de contactes.

Va conèixer diverses dones, fins que finalment va trobar una que podria ser ideal pels seus propòsits. Van coincidir en molts aspectes, aquella dona era amant de la natura i dels animals, li agradava molt el camp i li va semblar una excel·lent idea, després d'assegurar-se de les nobles intencions de Josep i de conèixer-se millor decidir viure amb aquell home que li agradava en tots els aspectes.

Josep va complir el seu desig i va trobar la felicitat al costat d'una dona en el camp.