Joan

Un relat de: MarBlava

La teva olor em duu a paradisos prohibits.
El teu tacte m'encén el cor de passió...
Recórrer el teu cos amb la llengua és sublim,
Però el millor és, com sempre, els teus ulls:
obrint-me les portes del cel cada nit.

Comentaris

  • Això és preciós[Ofensiu]
    Brisa d'or | 11-01-2009 | Valoració: 10


    Trobo que amb tant poques paraules ho descrius molt bé i jo, puc imaginar un futimer de coses. Segueix així!

  • jaumesb | 18-01-2007 | Valoració: 10

    és prohibit

  • Yuna | 17-01-2007 | Valoració: 10

    Segur que va arribar en el millor moment... Algú em va dir que totes les coses passen per una raó, l'atzar amb el sentiments no existeix.

    No t'havia llegit mai, i desprès de llegir els teus relats penso que ens assemblem, en la senzillesa del que busquem.

    Et seguiré llegint

    Un petó

    Txell

  • Cap al cel![Ofensiu]
    Unaquimera | 02-01-2007 | Valoració: 10

    Una petita joia aquest poema breu!
    Els sentits es presenten ben desperts: l'olfacte que porta fins a l'Edèn,
    el tacte que suposa un foc encès,
    el gust conjugat amb el contacte,
    la vista dirigida a un mirada recíproca:
    l'amor que suposa un univers preciós
    on endinsar-se sense por
    quan es va ben acompanyat!

    Enhorabona per resumir en tan poques paraules i amb tan bons resultats un sentiment tan enorme sobre el que es podrien estar escrivint versos a devessall!

    Feliç Any Nou!
    Unaquimera

  • Que bo![Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 30-11-2006

    un poema genial!!

    una cosa, ets de l'escala?? és que com tens la foto del cargol!! ua!! que guai!els meus avis són de l'escalaaa!

    petons, ens vaiem per aquí!

  • Suggerent[Ofensiu]
    traincabin | 30-11-2006

    Bon Soir Mar Blava,he trobat especialment colpidor l'últim vers del teu poema.He tingut la visió d'un cinema nocturn on s'hi projecten...Versos d'amor.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de MarBlava

MarBlava

17 Relats

201 Comentaris

33338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
De vegades sóc una illa,

d'altres una roca,

les més, em deixo emportar per la nostàlgia

de les onades de la mar blava....